Després d'anar al cine...passau per la biblioteca

En aquest cas, es tracta de la dura història escrita per Sapphire l'any 1996 sota el títol de Push i a la qual el director Lee Daniels ha donat una versió un poc més onírica. Així mateix, hi trobam l'aplaudida Celda 211, del mallorquí Daniel Monzón, que va estreure'n la idea d'una opera prima de Francisco Perez Gàndul, premiada en la Setmana negra de Gigón del 2004. Vicente Aranda també s'ha atrevit aquesta setmana amb Luna caliente, una novel·la de l'argentí Mempo Giardinelli. Més enllà d'aquestes grans estrenes, trobam en els diferents cinemes de Mallorca Cherie, de Colette, interpretada per Michelle Pfeifer; les aventures de l'investigador més famós de la història, creat per Arthur Conan Doyle sota el nom de Sherlock Holmes, i l'alemanya Krabat y el molino del diablo, d'Otfried Preussler (protagonitzada per Daniel Brühl de Salvador i de Bye bye Lennin) i que vindria a ser una mena de Harry Potter a l'estil europeu.

Primer o després?

Des de les lliberies, en molts de casos, es veuen aquestes adaptacions com una "manera de recuperar novel·les que en el moment del llançament passaren més aviat desapercebudes", explica Maria Casanoves, de la llibreria Lluna, que reconeix com, moltes vegades, "la lectura del llibre després d'haver vist la pel·lícula et complementa molt els personatges i les situacions". És el cas, per exemple, del ja esmentat llibre de John Carlin (La Campana, 2009), que com a reportatge novel·lat és imprescindible per apropar-se a la història de Sud-àfrica des dels anys 70 fins als nostres dies i que en la pel·lícula, en canvi, es reprodueixen bàsicament els fets ocorreguts el 24 de juny de 1995, quan Nelson Mandela i un partit de rugbi aconseguiren posar punt final a l'apartheid. Glòria Forteza, de la llibreria Embat, corrobora que "de cada vegada més la tendència és que la gent primer vagi a veure la pel·lícula i després vingui a interessar-se pel llibre".

És per això que aquesta mateixa setmana l'editorial 62 ha tret al mercat la versió de butxaca i en català de tres novel·les amb vocació cinematogràfica: La carretera, Push i també Des del meu cel, novel·la d'Alice Sebold i que arribarà als cinemes el proper dia 26 de febrer. Així mateix, pel·lícules com El lector i El curiós cas de Benjamin Button han estat, al llarg de l'any, descobridores de novel·les.

Casos contraris i a l'inversa són els grans best-sellers de la temporada que aprofiten l'èxit de les novel·les per treure'n beneficis a taquilla, amb casos prou sonats com les sagues d'Stieg Larsson, de Dan Brown, Crepuscle i Harry Potter, que en aquests casos l'únic que fan és posar una cara famosa a uns personatges fins ara recreats a la nostra imaginació.

Javier Matesanz, crític de cinema de dBalears, apunta que en aquests casos "l'errada és fer comparacions de dues coses diferents que l'únic que fan és contar la mateixa història" i lamenta que aquesta nova remesa d'adaptacions literàries renpongui a una "manca d'originalitat i d'idees" de Hollywood. Com a punt final, Matesanz recorda pel·lícules "molt bones amb llibres molt bons, com podria ser Il Padrino, i també una obra mestre del cine, com ara Tauró, que provenia d'un llibre espantós".

"Com a pare de Mala madre, em sent orgullós del film de Monzón"

L'editorial madrilenya Mano de Trapo acaba de reeditar, arran del film de Daniel Monzón i després de sis anys de la seva primera edició, la novel·la Celda 211, de Francisco Pérez Gandul (Sevilla, 1956). Aquesta fou la primera novel·la del periodista (actualment és articulista de l'ABC), amb la qual guanyà el premi Silverio Cañada en la Setmana negra de Gijón.

Com van ser els vostres primers contactes amb Daniel Monzón?
Quan Daniel Monzón i Jorge Guerricaechevarría acabaren la segona versió del guió, van tenir l'amabilitat de passar-me'l i en comentàrem algunes coses. Els vaig fer una petita broma en donar-los la resposta, ja que en la primera línia de la carta que els vaig enviar els deia que hi estava molt indignat i després els vaig aclarir que era pel bon treball que havien fet.

Heu intervingut en el desenvolupament del guió? Com ha estat l'experiència de veure traduïda la vostra novel·la al cinema?
Per contracte som l'autor de l'argument, però no vaig intervenir en la tasca de redacció del guió. Per un periodista com jo, veure com la seva ficció arriba a la plantalla resulta divertit. Que fos la meva primera novel·la i la portassin al cinema em semblà sorprenent, encara que jo sabia que contenia una història universal amb capacitat per interessar moltes persones.

Què opinau de les adaptacions cinematogràfiques? Creis que és veritat això que diuen que una pel·lícula mai no superarà l'original en literatura? O pensau que són dos gèneres incomparables?
En el meu cas ha estat una experiència agradable. Per altres resulta desoladora. En general a cap autor no li agrada que li toquin l'obra, però si no vols que això passi, no la venguis al cinema o preocupa't de blindar-la amb clàusules. Resulta difícil comparar i en qualsevol cas s'adapta al tòpic que és odiosa la comparació. La novel·la m'agrada més perquè s'endinsa a fons en els personatges i en els conflictes, però hi haurà qui absorbeixi millor la temàtica a través de la pel·lícula perquè llegir exigeix més esforç que mirar.

Així, us ha agradat Celda 211 de Monzón?
És una pel·lícula extraordinària la del meu amic Daniel, digna de figurar entre les millors del cinema espanyol de tots els temps. Com a pare de Malamadre que som, me'n sent orgullós.

Al cinema, cal agrair-li que ens faci recuperar bones novel·les o retreure-li que les acabi destrossant?
Al cinema el que s'ha d'agrair és que ens entretingui i això engloba que diverteixi, entristeixi, calmi o esvaloti l'esperit, emocioni, ens faci riure o plorar, maleir o commoure'ns, etc. El que no suport és que un film em mostri el llombrígol del director o els traumes dels guionistes.

Alguna pel·lícula "literària" per recomanar?
Si ja han vist Celda 211, podrien fer revisar un clàssic, El falcó maltès, que seria un bon exemple d'interessant adaptació cinematogràfica. I per aquests dies, tot i que no l'he vista, diuen que La carretera no fa res més que engrandir la meravellosa novel·la de Cormac McCarthy.