Passeig per Mancor de la Vall

Començam a la cèntrica plaça de l'Ajuntament, on s'alçà la primera església (1594-1843). Fins al 1936 aquest espai formà part de la plaça de Dalt o plaça comuna i es trobava parcialment empedrat per evitar que l'aigua afectàs el fossar (1653-1821). L'actual ubicació de la Casa de la Vila (1976) suposa el cinquè emplaçament en 75 anys de municipi. La nova església parroquial (1800-1854), dedicada a Sant Joan Baptista, fou dissenyada i dirigida per fra Miquel de Petra. L'any 1913 es va erigir en parròquia i el 1981 fou declarada monument historicoartístic. La façana principal és un parament llis interromput per una rosassa i coronat per un frontó triangular; el portal major adovellat presenta un altre frontó triangular. Orientat cap al sud es troba el portal menor, o dels homes, que difereix únicament de l'anterior en el rellotge de sol que substitueix la rosassa. Un campanar de quatre cossos remata l'edifici.

L'escalinata de pedra amb barana de ferro ens apropa a l'interior, d'una sola nau amb capelles laterals i volta de canó amb llunetes. A l'interior trobam el retaule major, barroc, que prové del convent de Sant Bartomeu de les monges de la Misericòrdia de Palma, tot i que porta una imatge del titular de l'església obra de Miquel Torres; la capella de sant Antoni, amb les despulles del màrtir Sant Probus, procedents de les catacumbes de la via Tiburtina de Roma, i el sepulcre de Jordi Abrí Dezcallar, primer marquès del Palmer, cisellat per l'escultor francès Desgrange. També hi ha els retaules barrocs procedents dels suprimits convents de Sant Bartomeu i Santa Margalida de Ciutat, i la Mare de Déu del Rosari.

Davant la rectoria (1850) trobam l'edifici de la biblioteca Municipal, que acollí el Cercle Catòlic d'Obrers (1908), el teleclub i el cinema parroquial. Al carrer del Metge Josep Mateu, primer metge titular del municipi, com recorda la placa de bronze a la casa on va viure i va atendre els malalts: un medalló l'escultora Remigia Caubet recorda l'homenatge de 1982. En el mateix carrer hi ha el carreró de Biniatzent, sense sortida, que pren el nom d'una de les alqueries àrabs de la contrada. Arribam a Ca ses monges (1878) promogut pel marquès del Palmer per allotjar la comunitat de Religioses Terciàries Agustines (1882-1972). En el carrer del Cine s'obrí el primer cinema (1920). Avançam fins al carrer de Biniarroi per visitar Son Tafona (s. XVIII): una placa a la façana recorda que fou la casa natal de Joan Josep Amengual, escriptor i filòleg (Mancor, 1793 - Binissalem, 1876) i del seu germà Bartomeu, monjo de la Real. Ben a prop, a Son Simó, l'any 1882 s'hi instal·là un molí fariner impulsat amb vapor.

A la rambla José Ferrer, fill adoptiu de la vila, passa soterrat el torrent de Biniarroi. En els carrers Nou i Bisbe Nadal, primera planificació urbanística (XIX), trobam can Biel de na Coloma i can Vellut (o Villa Conchita), exemple aquest darrer d'arquitectura modernista de principi del XX amb reixa de ferro amb decoració floral i dovelles de colors a les finestres. Unes passes més enllà tenim la casa de cultura (1987) i la font de la vila, d'origen islàmic.
L'avinguda Dos d'abril de 1925 recorda la constitució del municipi. El carrer de Salvador Beltran, dedicat al primer batle del municipi, conserva els casals de Can Marquesí, amb una remarcable finestra renaixentista i, davant un imponent eucaliptus centenari, Son Morro, que l'any 1590 ja incloïa celler, alambí, molí de sang i una tafona, encara conservada, que va ser declarada BIC (1992) per les seves dimensions i la fusta emprada. En el carrer Principal -antiga entrada al poble- es troba el casal de Son Lluc.

La passejada pot continuar fins a la creu de terme (1872) de base i canya octogonal reformada el 1898, passar pel carrer dedicat a la menorquina Margarita Sintes, mestra d'escola que donà suport a l'autonomia municipal, i pels barris del Colomer i del Pla de Turixant, urbanitzats a la segona meitat del XX, per arribar al monument commemoratiu de la conducció d'aigua de la font del Prat (1983). O passant per la casa del carrer Massanella, 2. arribar a la plaça de Baix, centre de la vida mancorina des d'època àrab, i pujar pel carrer Major fins a Cas Vellaco, casa senyorial amb fafona, i al carrer de Bartomeu Reus o camí reial d'Almallutx, on destaquen Son Collell (XVIII-XIX), que disposava de tafona, hort i olivar i durant molts d'anys fou la Casa de la Vila, i les cases de Turitxant (XVIII), avui reconvertides en restaurant.

Si encara tenim temps, podem contemplar l'estructura estrellada del nucli urbà des dels carrers de Son Tomeu i de Santa Llúcia. En aquesta zona, als peus de l'oratori de Santa Llúcia, antiga comuna de Sant Joan, urbanitzada des del 1689, hi trobam alguns exemples d'arquitectura tradicional (XVIII-XIX): habitatges de dues plantes, façana de maçoneria i portal de pedra amb llinda. La nostra darrera aturada serà el cementeri municipal (1821).