L'estand de la llengua catalana és el protagonista d'aquesta edició. | Carles Domènec.

TW
0

La fira Expolangues, dedicada a l'aprenentatge i difusió de les llengües, s'inaugurà ahir a París amb la cultura catalana com a convidada d'honor. Un gran estand al centre del saló exhibirà fins dissabte la singularitat del català amb el lema de "La llengua de 10 milions d'europeus i la 12a més parlada de la Unió Europea". La programació del recinte inclou una llarga llista d'activitats protagonitzades per noms d'arreu de les terres de parla catalana.

"El futur del català requereix indiscutiblement el reconeixement internacional de la nostra llengua", explicà ahir el conseller de Presidència del Govern balear, Albert Moragues, acompanyat del ministre francès de Cultura i Comunicació, Frédéric Mitterrand; el vicepresident català, Josep-Lluís Carod-Rovira; el cap de Govern d'Andorra, Jaume Bartomeu; i Fany Tur i Josep Bargalló, directors de l'Institut Ramon Llull, entitat que organitza, per vuitena vegada, la presència de la cultura catalana a Expolangues.

Moragues destacà que "la població censada de les Balears és d'un milió d'habitants, dels quals més de 200.000 són immigrants no catalanoparlants". També assegurà que "per integrar la població nouvinguda, la llengua esdevé un element determinant". Per la seva banda, Carod-Rovira comentà que "mai el català no havia estat tan present com ara en les fires internacionals però, en canvi, encara no té el reconeixement legal que es mereix". El vicepresident apuntà que "a França hi ha un doble discurs, perquè és el país on més s'ensenyà el català, més que a les universitats espanyoles, però cal que en sigui conscient i orgullós".

En aquest sentit, la directora de Política Lingüística del Govern, Margalida Tous, que participà en la taula rodona Les llengües locals en les societats multilingües, fou testimoni de les dificultats que existeixen a l'Estat francès per convertir el català en una llengua oficial. Un company de taula, Xavier North, delegat de la llengua francesa i de les llengües de França, s'atreví a justificar les limitacions legals del català a partir del concepte de república: "No es poden reconèixer drets específics locals dins l'estructura indivisible de la República Francesa". El professor Joan Veny participà en la conferència Unitat i diversitat de la llengua catalana i donà a conèixer la tasca de l'Institut d'Estudis Catalans en la producció de l'Atles lingüístic del domini català, que dirigeix. Cap representant espanyol no aparegué durant les activitats sobre cultura catalana.