L'escriptor i col·laborador de dBalears ja guanyà el Josep Pla el 2008. | C.Domènec.

TW
0

L'escriptor Melcior Comes (sa Pobla, 1980) aprofita els seus dots de cronista per recrear amb ironia el periodisme català en la seva cinquena novel·la, Viatge al centre de la Terra, que acaba de publicar Columna. Un periodista radiofònic sense gaire ètica deontològica decideix canviar de rumb professional. La seva reacció coincideix amb una troballa sorpresa: la Sagrada Família de Barcelona amaga l'entrada al centre de la Terra, tota una metàfora "d'un país que desapareix però que, alhora, dóna una sortida redemptora, com podria ser el convenciment d'una possible independència", explicà l'escriptor i col·laborador de dBalears.

Comes avança que "el periodista protagonista és un demagog i és sempre a la corda fluixa, igual que el seu país, en constant equilibrisme", i afegeix que "tenim estratègies sense finalitat que no duen enlloc, encara que aquesta anormalitat pot ser molt fèrtil". L'autor matisa que aquesta no és una novel·la "contra el catalanisme", i argumenta que "el catalanisme és tan extremadament cívic que a vegades es converteix en inútil i la seva extrema educació és el seu principal problema".

D'ençà de La batalla de Walter Stam (premi Josep Pla 2008), Comes s'ha torbat dos anys a publicar la següent novel·la, un text que, segons l'autor, és "un toc d'autoritat i respon a un ofici". Comes manté que "a Viatge al centre de Terra he escrit sobre coses que coneixia, transformades i desdibuixades". Recordà que "solen convidar-me a sobretaules radiofòniques per opinar i, en festes o presentacions, he conegut personatges com el que apareix en el llibre". Per situar el relat, l'escriptor es refereix a "allò que faria Truman Capote a Nova York en els anys cinquanta i seixanta, estar a prop dels grans actors i periodistes i escriure cròniques sobre ells".

El novel·lista defineix la seva obra com "una sàtira quixotesca que explica coses en broma que no es podrien contar de manera seriosa i que navega en el terreny de l'ambigüitat perquè, dins el to a vegades pessimista, apareix la fe en les persones, uns principis i un caràcter". Comes manté que ha pensat en Patrimoni de Philip Roth per construir "la relació entre el pare, una eminència que està de rota batuda, i el fill, que es dedica a l'espectacle periodístic i que ha viscut traint-se a si mateix, amb una gran sentiment de culpa".