Vicenç Villatoro guanya el premi Ramon Llull

L'escriptor i periodista Vicenç Villatoro (Terrassa, 1957) s'endugué ahir a Andorra el premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull, dotat amb 90.000 euros i lliurat a l'auditori Nacional d'Ordino, per la novel·la Tenim un nom. L'argument tracta del tema del barcelonisme i les relacions entre pares i fills. "Un periodista torna a Catalunya després d'uns anys fora, es troba amb un fill adolescent i s'adona que sense el Barça moltes famílies no sabrien de què parlar", va comentar l'autor.

Villatoro explicà a la seu del Govern andorrà que "a través del Barça, els personatges parlen d'ells mateixos amb metàfores del món del futbol". El llibre, que serà publicat en català per Planeta i que serà traduït al castellà per la mateixa editorial i al francès per Robert Laffont, se centra en la final de la Champions que el Futbol Club Barcelona guanyà a l'equip anglès de l'Arsenal a París l'any 2006, encara que "en la trama és molt més important el que succeeix a les graderies o a les cases amb un televisor que no a la gespa".

El novel·lista assegurà que "és un llibre vinculat als sentiments que parla de la vida a través del futbol" i afegí que "la literatura anglosaxona ha generat lectures èpiques de l'esport, mentre que aquí se n'han creat visions més iròniques o de farsa". Villatoro revelà que "Tenim un nom és una història sobre pares i fills i, per tant, sobre dones" i matisà que "és una novel·la en la qual els qui es mouen són els homes i les qui esperen a casa són les dones". El periodista situà El cronista d'esports, de Richard Ford, i Invictus, de John Carlin, com a dos referents per escriure el seu relat. "També hi ha referències a cançons de Manel, perquè ell explica històries de gent corrent de manera empàtica", aclarí.

"El Barça serveix per explicar moltes coses", assegurà. Villatoro concretà tres possibles significats del títol del llibre: "Tenir un nom pot voler dir la identificació amb la tribu, que en aquest cas és el Barça, el nom que vertebra les famílies; i, en català, tenir un nom també pot significar tenir un cert prestigi". El secretari del premi Ramon Llull, Carles Pujol, puntualitzà que "almenys quatre membres del jurat no són aficionats al futbol" i argumentà que "el partit a París, que es conta en poques pàgines, és un pretext per explicar una relació conflictiva entre un pare i un fill i per endinsar-se en els sentiments i les frustracions". Els altres integrants del jurat eren Ester Arana, Leonello Brandolini, Isabel Escudé, Pere Gimferrer, Gemma Lienas i Roser Porta.