El somni d'un cowboy català

La transhumància o un viatge entre la tradició i la modernitat, entre passat i present, natura i civilització, és l'eix central d'El somni, de Christophe Farnarier (Marsella, 1963), un híbrid entre documental i pel·lícula enregistrat el 2008 i amb el qual es presenta, avui a les 20.30 hores, davant el públic de Palma. Farnarier és la nova proposta de la Universitat de les Illes Balears (UIB) per al cicle de cinema d'Autor a l'Augusta. El somni són 77 minuts de realitat, la que ha viscut durant 70 anys, de Sant Joan fins a Sant Miquel, el pastor empordanès Joan el Pipa. "Recordava que, de petit, veia passar les ovelles pel poble dels meus padrins i vaig cercar algú que encara mantingués la transhumància tradicional a la Catalunya del segle XXI", indicà l'autor. "Després de tres mesos de cercar el protagonista de la meva història, vaig conèixer Joan el Pipa i al cap de tres segons me'n vaig enamorar", afegí.

Franarier no dubtà a carregar-se la càmera a l'espatla per acompanyar aquell home en la seva aventura anual: dur una guarda de 800 mens a la muntanya, caminar més de 100 quilòmetres cada dia, dormir al ras i, al cap de tres mesos, tornar-se'n a casa amb els animals. En El somni, el director parla de la realitat "d'un cowboy català" enfront del món contemporani. "Hi he reflectit la realitat mirant cap a un passat que encara perviu entre nosaltres", apuntà el realitzador gal. Farnarier trasllada l'espectador a un món paral·lel que conviu amb el de les ciutats i la civilització, un món de natura i carregat de temps.

"La meva intenció és fer arribar l'harmonia i la bellesa d'aquest viatge a l'espectador, que escoltarà el Pipa parlar de política, de temes d'actualitat i de la seva experiència, a més de cantar ranxeres mentre té esment de les ovelles", afegí el realitzador, que es defineix com un "fotògraf de la felicitat". El Somni segueix el Pipa al llarg de la seva feliç transhumància, sobtadament la darrera. Un cop l'equip hagué arribat a dalt de la muntanya i el protagonista es temé que ja no hi havia herba, decidí que aquell seria l'últim viatge al capdavant del ramat. "La devallada és carregada de melangia", conclogué el director.