Recorregut del Freu al Picó

Iniciam la passa pel camí i superam en primer lloc una barrera per un botador. Els primers minuts del camí del Freu són una autèntica delícia des del punt de vista paisatgístic. Metres més endavant, el camí s'endinsa en l'alzinar i el primer que trobam és la font de la Canaleta i a continuació la font del Freu, amb una anciana volta apuntada. A pocs metres, apareixen les runes de les cases del Freu.

Botam una nova barrera i travessam el jaç del torrent. Deixam el camí del salt del Freu a la dreta i pujam de valent. Després d'uns quants revolts, assolirem una petita plana precedida d'una paret seca. Cal posar-hi atenció, ja que tot d'una ens hem de desviar a la dreta (estaca indicadora).

Un cop presa aquesta desviació, ens sortirà a camí un gran forn de calç. A la nostra dreta, dins la fondalada, baixa el torrent de Coanegra. El camí baixa fent giragonses. Més avall trobarem una cruïlla, en la qual hem de continuar cap a la dreta (senyalitzat), ja que en cas contrari ens enlairaríem pel comellar dels Bous.

La baixada continua ràpida, per trams de camí una mica més malmesos. A la dreta, a l'altra banda del torrent, trobarem dues grans balmes dites les Covasses. Uns pocs minuts més avall, trobam la desviació que puja fins a l'emblemàtic avenc de Son Pou. Finalment assolirem la part baixa del comellar.

Després de deixar a l'esquerra un forn de calç, trobarem un pas que travessa el torrent, a l'altra banda del qual arrenca un camí de carro de gran valor constructiu, dotat de marget i escopidors de pedra. L'ascens és lent però fàcil, gràcies al gran nombre de revolts. A mesura que pugem, gaudirem d'un paisatge cada cop més bell i ample a darrere. Al cap de vint minuts, arribarem a una cruïlla on continuarem cap a l'esquerra, filant les fites. Aviat ens situarem damunt una esfereïdora clotada, des d'on gaudirem de l'interior de la vall de Coanegra. Un cop més amunt, una nova cruïlla on anirem de nou a l'esquerra, per l'interior d'un comellar estret. El camí avança entre pins, mates i arboceres fent incomptables revolts. Més amunt, esdevé un tiranyó molt ben fitat on no tindrem problemes. Després de més d'una hora d'ascens, arribarem a la pista de la comuna de Bunyola, on anirem a la dreta.

Anirem enrevoltant el puig de les Crestes (722 m) sense importants desnivells. Després de deixar de banda dos comellars, assolirem una nova cruïlla, on continuarem cap a la dreta. La vegetació ha minvat i, per tant, s'albira l'interior de l'Illa. Més avall localitzarem un petit refugi tancat a la dreta. A l'altra banda del camí, entre les arboceres, ben amagada del temps i dels que no respecten el patrimoni, hi ha la cisterneta d'en Gil.

El camí ara puja suaument fins a l'entrada del comellar que va fins al coll del Picó. Ara bé, nosaltres continuarem per un tiranyó cap a l'esquerra (llevant), el qual presenta alguna dificultat de seguiment, així que haurem d'anar molt atents de les fites i taques en les roques. Després d'un primer tram planer i de deixar un rotle de sitja, el senderó puja fins als peus d'unes roques, que superarem per un passet fàcil. Sense guanyar gaire més altitud, continuam per la falda d'aquesta dura i hostil muntanya. Més endavant passarem un estret comellar, rere el qual els arbres caiguts dificultaran la passa un poc més. Lentament ens acostarem a la barrera rocosa que separa els dos vessants, al caire de la qual hi ha una paret seca que superarem sense problemes. Des d'aquí, les vistes de la vall d'Orient són fantàstiques.

Un cop a l'altra banda, davallarem amb rapidesa seguint les fites, entre rotles, camins vells de carro i una gran tanca de pedra seca. A sota, sortirem vora les cases de Can Morro, de les quals només s'alça el buc. Topam de nou amb el camí del Freu, per on sortirem de nou fins a la carretera d'Orient, on acabam l'excursió.