TW
0

"Per fi pregonera, sent una forastera. Per fi pregonera, de Sant Sebastià", així cantava ahir, sota els acords de For once in my life, de Frank Sinatra, la Terremoto de Alcorcón, encarregada d'obrir els actes de Sant Sebastià. El pregó, en una espècie de xou musical entre les notes de Chopin i la seva versió No quiero un lífting, dels Black Eyed Peas, donà el sus a les festes del 2010 davant una gernació que, tot i que no acabava d'omplir la plaça, s'entregà d'allò més a la diva palmesana.

La Terremoto entrà en escena abillada amb un tutú vermell. "Vaig de vampiressa", digué i afegí que estava molt de moda tot això del "Crepúsculo, True Blood i chupasangre". En el discurs, fet en català en la part oficial però amb molts afegitons castellans i carregat de barbarismes, féu un repàs, a la seva manera és clar, de la història de Palma, com si ella, "vampiressa immortal", ho hagués viscut tot. Així, la d'Alcorcón parlà de l'època talaiòtica, "quan fabriqué àmfores 70 anys abans de Cristo i per Son Espases també las he visto". Després vingué el "centurió Jaumus Matius, vàndals i bizantins, que amb els seus plans malechores ja volien Palma Arena i este metro de mis dolores". Arribà Jaume I, "que una catedral construiria, i Barceló la milloraria un dia". Arribà Jaume II, "amb un carrer ple de tendes". Jaume III, "amb un bolso Loewe" i Felip V, "que prohibigué el català, quin desastre!".

D'aquest punt passà als anys 80. "La Guerra Civil me la salto per no crear polèmica amb tot això de la memòria història". I fou aquí, a la seva dècada, quan recordà locals com el Minnims, el Bruixeries, el Furnish Time, el Sonotone, el Tomate, el Moka i el Niza amb músiques de Sexy Sadie i Sun Flowers. "Ja cap no existeix, quina pena! Ara, només tenim metros, carrils bici i tiquets d'ORA a granel", manifestà.

Del directe al playback

Després d'un "Visca Sant Sebastià!", la Terremoto començà a cantar. Primer, al so de Frank Sinatra, el Per fi pregonera, ja esmentat al principi del text i fent un rigorós directe. Després, però, la cosa canvià i la Terremoto, que fins a aquell moment havia mantingut el posat amb certa serenitat, demanà més música i, ara sí, amb un so enllaunat, la d'Alcorcón delectà els assistents amb un esbojarrat playback de la cançó I gotta a feeling . "No quiero un lífting, yo me veo bien estupenda", cantava. La gent s'animà i demanà més temes, però, ai las!, es devien haver deixat el CD dels playback a casa i la cantant s'hagué d'excusar dient: "No en tenc més. Em sap greu". Sort que després hi arribaren corrents els Mallorca Soul Machine i satisferen les necessitats musicals dels ciutadans.

Cercavila

El pregó de Sant Sebastià fou precedit, com és habitual, d'una cercavila que, des de l'any passat, es fa el capvespre i no el migdia, com anteriorment. Els tamborers de la Sala, gegants, xeremiers, caparrots, dimonis i balladors, entre altres elements de la cultura popular, enfilaren camí des de la plaça d'Espanya fins a Cort. Tot i que els carrers estaven ben il·luminats, a la cercavila li faltà un poc de lluïment. Quan arribaren a l'ajuntament, hi hagué alguns problemes protocol·laris i deu minuts d'aturada i d'espera abans que, a les 20.20 (suposam que en sintonia amb el directe que emetia Televisió de Mallorca), hi entrassin els castellers amb un pilar de quatre. L'enxaneta, Bet Jaume, de sis anys, s'aferrà fort a la faixa que penjava del balcó de Cort i ja als braços de la batlessa, Aina Calvo, saludà els congregats. Eberhard Grosske, el regidor encarregat d'organitzar les festes, també fou present a l'acte. Per endavant queden set dies de bauxa, de concerts i de torrades, durant els quals, si voleu, i així ho constatà la pregonera, podeu fer una aturada al bar Flexas, "que això és gratis, és for freee!".