"La imatge que em ve primer al cap de Miquel Àngel (Riera), després de 14 anys de la seva mort, és de felicitat", recordava dijous a Barcelona Roser, la vídua de l'escriptor, tot i que ella prefereix pensar que "som la dona, no la vídua, perquè el tenc molt present". L'Espai Mallorca reté dijous un homenatge a Miquel Àngel Riera (Manacor, 1930 - Palma, 1996), que consistí en un recital de poemes a càrrec del col·lectiu Ramat de Pedres amb els músics grup Anímic. Les filles del literat, Maria del Mar i Roser, també hi foren presents.
Fa poc més d'un any, Jordi Condal, promotor de l'homenatge i un dels rapsodes de la commemoració, coincidí a l'Espai Mallorca amb Roser, la seva exprofessora en un institut de Barcelona. L'exalumne decidí començar a gestar l'acte de reconeixement, al final del qual Roser agraí la iniciativa amb paraules contundents: "És molt difícil per a un escriptor que ja no hi és defensar la seva obra, perquè cada vegada surten més poetes i modes diferents, i és per això que aquest homenatge em commou", digué.
Roser comparà el llegat en prosa i poètic del seu marit. "És una decisió molt personal, però em fascina més com a poeta, perquè quan ell escrivia poesia feia d'àngel, mentre que quan era novel·lista feia de dimoni". La vídua argumentà que "les novel·les parlaven de la incomunicació o de venjança; en canvi, els poemes són un cant a la vida, mai no et deixaven un gust amarg i tractaven de la bellesa, l'amor i l'amistat".
"En 14 anys sempre se l'ha recordat en actes i conferències, i em fa pensar que sempre serà viu". Des del punt de vista més personal, i una vegada acabat l'homenatge, Roser va contar que "els seus néts encara li diuen l'avi", i revelà que "un d'ells, de 8 anys, com que ca nostra pareix un bordell de llibres de tants que en comprà el meu marit, em va donar una explicació a l'afició d'escriure de Miquel Àngel: aquí hi ha tants llibres que cada vegada que volia llegir alguna cosa nova l'havia d'escriure ell mateix".
Miquel Àngel Riera va escriure sis novel·les, dos llibres de relats breus i sis poemaris, i representa una de les veus literàries més importants de la literatura catalana de la segona meitat del segle XX.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
És ben necessari que aques escriptor (magnífic, talentós, distint, de personalitat literària forta...) sigui d'una vegada reconegut fora de l'illa. Les institucions s'hi haurien de dedicar. El millor homenatge, com sempre: llegir-lo. Tot un plaer.