Allà on no arriba el llenguatge oral

Àlex Marín presentà ahir el migmetratge Els somnis d'en B al Centre de Cultura Sa Nostra davant un auditori ple

TW
0

Escriure un text sobre un film que aposta per la ineficàcia del llenguatge és complicat. El director Àlex Marín rebé ahir centenars de coneguts i amics en la première del seu darrer migmetratge, Els somnis d'en B. Un auditori ple a vessar s'enfrontà amb una proposta arriscada: canviar el llenguatge oral pel cinematogràfic. Així, 40 minuts de pel·lícula no donaren cabuda a més d'una vintena de paraules. "A través dels poemes de Miquel Bauçà, he volgut retre homenatge al món del llenguatge visual i escrit", assenyalà el director.

La cinta és un clar exemple de les fronteres i les limitacions del llenguatge oral expressades amb un viatge al llarg dels somnis de la mà del poeta Hilari de Cara, que s'estrena al davant de la càmera.

"La cinematografia és el resultat natural d'un treball que ve de l'ànima". Amb aquestes paraules, escrites i no parlades, Marín dóna el sus a un migmetratge que està sobrat de silenci. El protagonista, amb una suposada màquina dels somnis, només es comunica amb ell mateix, tret de la sorpresa final, a través d'allò que somia. Una altra protagonista, l'única que arriba a articular alguns mots, gosa demanar-se què passaria si les imatges simbòliques substituïssin el llenguatge tal com el coneixem.

Potser perdríem el desig de comunicar-nos amb el món? O bé seríem més lliures perquè no estaríem limitats per les paraules? Els somnis d'en B no responen aquesta pregunta, o per ventura sí. En definitiva, Marín proposa un viatge que cadascú pot viure com millor vulgui, pugui o sàpiga.