Creuà la línia entre el periodista cultural i l'escriptor ara fa dos anys amb la novel·la Coses que et passen a Barcelona quan tens trenta anys, amb la qual intentava definir una generació que ella mateixa va batejar com a "burgesos Low Cost". Ahir, però, Llucia Ramis (Palma, 1977) superà potser la línia que l'allunya d'aquesta etapa "IKEA" (sicum dixit) de la seva vida i sortí de l'antic hotel Ritz de Barcelona amb el premi Josep Pla davall el braç. 9.000 euros per a la novel·la Ego surfing, que, com ella mateixa relatà en recollir el guardó, "no va d'internet, sinó de com la xarxa i les noves tecnologies han acabat afectant les nostres relacions". Ramis, que es mostrà extraordinàriament riallera en rebre el premi, aprofità el moment per cercar, in situ, el seu nom a internet, "per veure si ja ha sortit la notícia" i aclarí que, "en el fons, les xarxes socials no serveixen per saber de les altres persones, sinó per cercar-nos a nosaltres mateixos".
Llucia Ramis guanya el Josep Pla
La periodista i escriptora mallorquina s'endú el guardó de Destino per a la novel·la Ego surfing, sobre la pròpia identitat a internet i les noves tecnologies. Clara Sánchez rebé el premi Nadal
Barcelona07/01/10 0:00
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
No he llegit res de Llúcia Ramis, per tant no sé si és bona novel·ista o no; però sí que m'he fixat que moltíssimes vegades qui guanya un premi literari és un col·laborador d'algun diari, premiat per un jurat format per altres col·laboradors de diaris que, supòs, confien presentar-se ells a algun futur concurs on el premiat serà del jurat.
Elvira, Vols dir que tu sí que en saps de fer crítica! Hauries d´haver demanat un mirallet als Reis! I emmirallar-t´hi. Si creus que els comentaristes no han d´opinar, comença TU a fer allò que receptes als altres. QUE NO HO VEUS QUE DIUS: FEIS EL QUE JO DIC I NO EL QUE JO FAIG? Pel que es veu ets MOLT DEMÔCRATA!
Entre n'Elvira, que deu ser una amigueta de la Ramis, sense sentit de l'humor, i el Huéscar que deu ser un professoret de català carregat d'enveja i amb corregiguera això és molt entretengut.
Elvira, per què no mires de corregir el teu català abans d'escriure? O més aviat, per què no et fa una palla? Això de "vegent" i "demés" et desacredita. Aprèn a escriure i després opina. A mi no em veuràs la cara perquè no vaig per enmig fent el colló.
Ui, ui, ui, n'Elvira, quina poca gràcia i quina mala òstia.
Això, més que comentar la notícia, sembla que és cagar-s'hi. Estimats comentaristes: vegent el gran nivell de crítica literària al que ens sotmeteu us suggereixo que, a més de llegir els clàssics, deixeu la feina de crítics als que la saben fer. Seria interessant que a més poguessim veure, en persona o retrat, si la vostra cara és de bàmbols o simplement de fills de puta, i si la vostra dicció és tan perfecta com la receptau als demés o tan vomitiva com em sembla la vostra opinió. Petonets
Altre cop Llúcia sense accent?
Vols dir, Huéscar, una altra amiga de Sebastià com Maria Pau Janer?
Només de veure la cara de bàmbol que posa en Sebastià Alzamora a la foto ja m'entra vomitera, però sentir la senyora Ramis parlant tan malament, incapaç de pronunciar dues frases correctes i coherents, resulta insuportable. No perdem el temps, que és curt, i llegim els clàssics!