El film està basat en el poemari de Miquel Bauçà Els somnis, tot i que, segons reconeix Marín, "el llibre n'era només, en un principi, un punt de partida. Jo me'n volia allunyar, però al final hi ha molt de Miquel Bauçà dins la cinta".
Segons conta el director, Els somnis d'en B és una història de ciència-ficció. "Hi plantej un futur en què l'home aconseguirà viure els seus somnis de manera que no necessitarem la paraula. Tot serà molt més intuïtiu, alhora que tots ens tornarem molt més solitaris". Per protagonitzar aquesta història, Marín pensà en la figura d'Hilari de Cara: "M'hi anava bé perquè tenia un físic molt concret, era poeta, havia conegut Bauçà i formava part d'aquesta generació de, podríem dir-ne, escriptors perduts", digué.
Bona part del film, que ha estat coproduït per l'Obra Cultural Balear, es va rodar fa dos anys al desert dels Monegros. "Cert és que Mallorca m'oferia també algunes zones àrides, però, justament, fou en una època en què va ploure tant que l'Illa estava més verda que mai i vam haver de cercar una alternativa", recorda el realitzador. Tot i aquest viatge fugaç d'un dia i mig a Saragossa, el documental també ha rodat algunes escenes a Mallorca. La música de Prehome Indefinit aconsegueix crear un clima embolcallador per al migmetratge.
Àlex Marín (Madrid, 1977) fou guanyador del premi Art Jove 2001 pel treball de realització i muntatge amb Tanqueu Pinya!. A més, ha col·laborat a diferents pel·lícules i produccions, i debutà, l'any 2008, com a realitzador de ficció amb el seu primer curt, Eva Boom o la explosión plástica, presentat també al centre cultural Sa Nostra. Avui vespre, la projecció dels Somnis d'en B és a les 20.00 hores.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
A Josep. La pel·lícula és d'Àlex Marin. Hilari de Cara en fa d'actor (amateur, com totes i tots els del film) Per tant, el seu comentari és ridícul. S'ho faci mirar, i més pels llinatges: Vidal Alcover, que fa servir en el seu comentari ressentit.
Hilari de Cara no en té ni idea de tot plegat, ni de somnis ni d´en miquel bauçà.
Una pel·lícula bastant interessant no tant per la idea literària de què aparentment s'alimenta. La idea, discutible, de Bauçà sobre els somnis i la paraula, és interpretada discutiblement pel director. Però això no és un problema; és cinema, i per tant, això fa la pel·lícula -molt críptica- més interessant encara. Els aspectes fotogràfics, i la direcció remarcables. Una mica de protecció i bona distribució per al nostre cinema és necessària.