Remullada reial

Eberhard Grosske, regidor de Participació Ciutadana, fou l'encarregat de rebre'ls. "Tot el dia que vaig amb els dits creuats", digué en referència a la meteorologia. Però no els degué creuar prou, perquè just quan els Reis esperaven per pujar als seus respectius trons començà a caure un ruixat que amenaçà tota la colcada, que constava d'onze comparses i catorze carrosses, a més de milers d'infants, pares i padrins que omplien els carrers de Palma. Això no obstant, la cavalcada no se suspengué i Ses Majestats -amb el paraigua a la mà, en una curiosa imatge- començaren el recorregut. Mantingueren, això sí, la ruta ideada l'any passat per Cort, en la qual es descartaven els carrers estrets del centre de Palma.

Els Reis no anaven sols. Els acompanyaven, ja ho hem dit, un caramull de carrosses i comparses. Obria el seguici el patge anunciador, que animava la gent des d'un autobús descapotable del Grup Serra. A continuació anaven els Tamborers de la Sala, la Banda de Música Municipal, la Policia Muntada, els caparrots de Cort i els gegants xeremiers. Els Bombers de Mallorca deixaren els seus camions, antics i moderns, als mags d'Orient perquè poguessin transportar tots els regals. Gesa Endesa hi posà una gran estrella il·luminada i el Circ Bover deixà els més petits bocabadats amb els seus malabars i trapezistes. Tampoc no hi faltà una oficina mòbil de correus, que recollia les cartes dels menuts més despistats que encara no havien enviat els seus desitjos als Reis. Un tren carregat de pallassos agafava els xumets dels infants que, ara ja grans, l'intercanviaven per un regal. La música també hi fou ben present: una tuna hi entonava Clavelitos; un grup de jazz hi posava la nota més intel·lectual, mentre que una animada formació ballava al ritme de tarantel·la.

Tots els presents es mantingueren impassibles sota la pluja, que durà devers 30 minuts, però que no féu moure ningú dels seus llocs. Quan els Reis arribaren a la plaça de Joan Carles I, gairebé ja no plovia, per la qual cosa prosseguiren amb normalitat tot el recorregut (carrer Unió, la Rambla, Bisbe Campins, passeig de Mallorca, Jaume III i, finalment, només els tres monarques, la plaça de Cort). En aquest darrer indret, la gent podia escalfar-se un poc amb un tassó de xocolata calenta. Tot i això, i potser a causa de la pluja, no hi hagué les aglomeracions d'altres anys.

Gaspar, Melcior i Baltasar arribaren a Cort en les seves carrosses, a cinc metres del terra perquè tothom els pogués veure bé. Hi arribaren ben banyats: el vestit cel del rei blanc era més aviat d'un color blau fosc i les flamants plomes de Baltasar s'havien convertit en una espècie d'embull multiforme. La compareixença estigué marcada per diferents anècdotes sense importància: a Gaspar li caigué la corona en baixar de la carrossa; Melcior tingué serioses dificultats per davallar-ne; i a Baltasar se li rompé un collaret de perles que duia tot just entrar a l'ajuntament.

Allà els esperava la batlessa, Aina Calvo, acompanyada dels regidors Yolanda Garví, Toni Donaire, José Hila i Eberhard Grosske. Els Reis pujaren al balcó i saludaren tothom. Arribaren cansats i mig marejats, però la il·lusió de milers de palmesans els omplí de l'energia necessària per passar tota una nit repartint regals pertot. Avui, ja deuen tornar a ser mar enllà.