TW
0

Qui ho havia de dir que d'aquell Cap d'Any en què semblava que tots els ordinadors del món s'havien de col·lapsar pel temut efecte 2000 a avui ja ha passat una dècada. Seguint aquella màxima que qui dies passa anys empeny i deixant la refotuda crisi econòmica a casa per un vespre, la nit de dijous tornà a tenir la bauxa com a protagonista, amb el permís, això sí, del vent. Des de la plaça de Cort de Palma a la Weyler de Manacor, la d'Espanya a Inca o qualsevol altra amb rellotge i campanes. Totes s'ompliren de gent amb raïm i serpentina, de desitjos de "molts d'anys" i propòsits per complir, de besades i abraçades per celebrar l'arribada d'un any nou. Cava i cotilló per a la festa d'una de les nits més animades.

Després de les dotze campanades, hi havia riuades de gent que trescava pels carrers dels pobles i ciutats. La zona del passeig marítim de Palma fou, sens dubte, una de les més concorregudes i no s'escapà de l'habitual botellot. El vent féu la guitza als que tenien ganes de beure a fora i escampà encara més la brutor que els operaris d'Emaya s'afanyaren a retirar devers les cinc de la matinada.

Del cava més festiu de la plaça es passà al cubata més traïdor de la discoteca i d'aquí al cafè o la xocolata dels de més endurança, que ja de dia omplien els bars de la plaça d'Espanya de Palma com un altre dels costums d'aquesta nit.

El segle XXI ja ha complert així una dècada. Ara bé, endavant en queden encara moltes més. De moment ens corformam d'esperar els propers 365 dies per tal que, d'aquí a un any, ho puguem celebrar una altra vegada.