Llull, beat universal

La trajectòria de Ramon Llull, des del punt de vista catòlic, era la mateixa que la dels dos sants mallorquins que ja hem anomenat. "De fet, el beatificaren abans que a Sant Alonso i a Santa Catalina", apuntà el superior provincial dels franciscans TOR d'Espanya i el Perú, Bartomeu Pont. Un dels motius pels quals no el canonitzaren aleshores fou "perquè se li atribuïen obres que no eren seves i per les quals l'acusaven d'alquimista i heretge", hi afegí.

Al 2009 es va reprendre aquesta causa i es va presentar a Roma la candidatura de Ramon Llull a la canonització. El postulador de la causa, Biel Ramis; la Diòcesi de Mallorca i la família franciscana, ordre a la qual es pensa que pertanyia el pensador, lluiten per una santedat que "és un clam popular i ho ha estat al llarg dels segles a Mallorca", segons Pont. "De fet, cinquanta anys després de mort, ja apareixen les primeres imatges de Llull a les nostres esglésies i això és perquè el poble creia en la seva santedat", puntualitza. Pont també s'arrisca a assegurar que "aquest procés de declarar el culte universal a Llull podria fer-se a Mallorca, per la qual cosa acudiria un cardenal a l'Illa en els propers mesos". Un cop que la Santa Seu hagi redactat aquest document, "dirà el camí que cal seguir per a la canonització, però allò més normal és que demani que Llull faci un miracle", sentencià.

Tanmateix, ara que Roma està a punt de declarar-ne el culte universal, Ramon Llull "ho tindrà més fàcil perquè Déu faci un miracle a través d'ell i poder passar directament a ser canonitzat", apuntà el franciscà. A més, afirmà que, "si hagués estat màrtir, el procés hauria estat més ràpid".

Intel·lectual i evangelitzador

A més de la canonització, un dels objectius dels postulants és "recuperar l'espiritualitat perduda d'un Ramon Llull que sempre va parlar de la seva conversió i que dedicà bona part de la seva vida a l'evangelització", apuntà Pont. El pas del temps ha ajudat, segons el franciscà, "a pedre aquesta realitat espiritual del filòsof i teòleg mallorquí, el qual ens han robat els intel·lectuals". L'herència de Llull inclou més de 300 obres escrites, milers de camins solcats, tota una geografia dibuixada amb constants viatges d'un indret a d'altre... "Aquest llegat és, en part, fruit de la seva conversió", assegura Pont en parlar d'aquell que defineix com "el fill major de la nostra raça".

Sembla que des de fa uns anys Ramon Llull ha estat valorat més des del punt de vista científic i literari, "però cal pensar que una gran part de la seva obra neix després de la il·luminació que va rebre i d'escriure a la muntanya de Randa", indica Pont, que vol recuperar aquest vessant espiritual que des de la segona meitat del segle XX "ha quedat oblidat".