Per unanimitat de tots els partits polítics, el ple municipal nomenà ahir fill il·lustre el poeta i escriptor Miquel Àngel Riera i fill adoptiu el filòleg Francesc de Borja Moll per la seva estreta col·laboració amb mossèn Antoni Maria Alcover a l'hora d'elaborar del Diccionari Català-Valencià-Balear.
Plena de gom a gom la sala de plens de l'Ajuntament de Manacor, els regidors Antoni Mesquida i Joan Llodrà defensaren la idoneïtat de nomenar fill adoptiu Francesc de Borja Moll (Ciutadella, 1903-Palma, 1991), aquell jove ciutadellenc que de ben jove arribà a Mallorca per treballar al costat de l'il·lustre mossèn Alcover en la gran tasca del diccionari. L'elaboració d'aquesta obra va ocupar bona part de la seva vida com a lingüista, una circumstància que no li va impedir realitzar una intensa tasca com a conferenciant, gramàtic i escriptor.
Editor
A més del diccionari, enllestit el 1962 i en l'elaboració del qual van participar també Manuel Sanchis Guarner i Aina Moll Marquès, Borja Moll va escriure llibres de memòries, biografies i gramàtiques d'extrema importància per a l'estudi de la llengua catalana, com ara l'Ortografia mallorquina (1931) i la Gramàtica Històrica Catalana (1952). No es pot oblidar tampoc la seva tasca com a editor, fonamental per al redreçament literari i cultural després de la Guerra Civil, amb la creació de llibres en català ja al 1943. A més, el 1971 rebé el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i el Parlament de les Balears aprovà dia 12 de març la declaració del 2003 com a Any Francesc de Borja Moll, commemorant així el centenari del seu naixement. Els seus fills, Aina i Joan Moll, foren presents a l'acte de nomenament de fill adoptiu.
Després arribà el torn de Miquel Àngel Riera (Manacor, 1930-1996), amb una obra de qualitat, elaborada sense presses i des d'uns pressupòsits molt personals que resisteixen el pas del temps. El resultat és un conjunt de sis poemaris, sis novel·les i dos llibres de relats breus que constitueixen algunes de les fites més importants de la literatura catalana de la segona meitat del segle XX. La seva atenció per l'ésser humà, que ha begut de les fonts de més qualitat de la literatura europea contemporània, el converteix en un escriptor l'interès del qual sobrepassa totes les fronteres, tant geogràfiques i lingüístiques com temporals. Per l'originalitat i per la perfecció estilística, la seva producció ha merescut el reconeixement unànime de la crítica i dels lectors. Destaquen els poemaris Poemes a Nai, La bellesa de l'home i Llibre de benaventurances i les novel·les Panorama amb dona, Els déus inaccessibles i Illa Flaubert.
Reconeixement
Amb el nomenament com a fill il·lustre de Miquel Àngel Riera, defensat per les regidores Isabel Febrer i Júlia Roman, Manacor fa justícia al seu millor poeta després d'anys d'una certa ignorància i d'un intent d'oblidar la seva obra. Una situació moltes vegades denunciada pels escriptors i poetes del municipi, que amb aquest acte troben que es reconeix com pertoca la seva obra, poètica i novel·lística, i la seva persona.
Amb tot, tretze anys després de la mort de Riera li arriba l'autèntic homenatge institucional del seu poble. Malgrat el retard, el batle Pastor defensà que "aquest era el moment adequat per fer-lo fill il·lustre i hem de destacar la unanimitat de tots els partits".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Grandiós poeta.
Tot molt just i necessari, però en Miquel Àngel Riera encara es un desconegut pels manacorins. Per exemple, senyor Pastor quants llibres d'en Miquel Àngel Riera ha llegit vostè?.