Des que Celda 211 participà al Festival de Cannes, la cinta del director mallorquí Daniel Monzón no ha fet res més que conrear èxits de públic i de crítica per allà on passa. La darrera bona notícia ha arribat a Monzón de mans del jurat dels Globus d'Or, qui ha preseleccionat el film per participar en aquests prestigiosos guardons. Després dels Oscar de Hollywood, els Globus d'Or són els més importants del cinema mundial.
Com heu encaixat la notícia?
Amb una gran il·lusió. És una preselecció i encara hem de competir amb 69 films, cinc dels quals seran candidats al Globus d'Or. Però això ja és un triomf, perquè no és l'acadèmia d'un país qui en presenta la candidata, com en el cas dels Oscar, sinó que és el jurat dels Globus d'Or que en fa la selecció.
Què vos sembla estar preseleccionat amb la candidata espanyola als Oscar, El baile de la victoria, de Trueba, i amb Los abrazos rotos, el darrer muntatge d'Almodóvar?
És molt afalagador. Estic preseleccionat amb dos dels grans directors del cinema espanyol i això vol dir que hem fet les coses bé.
Heu fet feina molts anys com a crític cinematogràfic. Quin seria el titular per a Almodóvar i Trueba?
Encara no he vist El baile de la victoria. Per Los abrazos rotos seria: Almodóvar continua arriscant-se.
Des que s'estrenà, i abans, el film no ha deixat de conrear èxits. Vos ho imaginàveu?
En el cine mai no se sap què pot passar. Em vaig implicar molt en el projecte però això ho faig sempre. Estic molt orgullós de tots els meus films i l'única guia que seguesc és la meva pròpia intuïció. Només faig coses que m'apassionen i a mi ja m'apassionava el film quan el preparava. Ara, després de veure com enamora per allà on va, estic enormement afalagat. De fet, una vegada va estar llest el film vaig pensar que si tenia èxit ho faria a Espanya, però m'ha sorprès la gran acceptació internacional. Connecta de manera contundent amb tots els públics i les reaccions a tots els països són desconcertants.
La clau de l'èxit?
La realitat és que és un film que commou l'espectador per allà on ha passat. No tinc cap clau concreta, però el públic es posa a la pell del protagonista, un home normal que viu 30 hores d'angoixa. La pel·lícula, a més d'entretenir, deixa una profunda petjada en el públic que, quan arriba a casa, ho comenta. El boca orella ha fet molt en l'èxit de Celda 211. Quan un film és una experiència emocional ho comentes. A priori, l'única cosa que vaig fer va ser confiar cegament en allò que feia, però.
Creieu que la interpretació de Luis Tosar hi té alguna cosa a veure?
Et puc dir que el que jo sentia en veure Tosar davant de la càmera era emoció. Sentia que tenia un regal entre les mans. Era com si tingués el privilegi de veure Van Gogh pintant un dels seus quadres. Veure Luis Tosar actuar és veure un creador creant una peça meravellosa.
Quan vos tornarem a veure rodant per la vostra Mallorca natal?
Sempre ho he dit. Rodar a Mallorca és un somni i no em cans de dir que estic obert a tots els projectes que vénguin de la meva illa perquè aquí em sent com dins l'úter matern. És a Mallorca on emocionalment i vitalment em sent més a ple.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.