“L'obsessió per ser modern ha truncat moltes carreres”

Així, Frontera ha reproduït, amb algunes posades al dia, les seves ressenyes a artistes com Vicent Calbet, Josep Vives Campomar, Ramon Canet, Vicenç Torres, Pep Canyelles, Joan Ramon Bonet, Hans Hartung, Pere Pavia, Alceu Ribeiro, Maria Carbonero, Horacio Sapere i Josep Melià. Són només alguns dels protagonistes de L'art i la vasa perquè, en general, i així consta a l'índex onomàstic que conté el llibre, Frontera reflexiona i cita al voltant de 300 noms, artistes i intel·lectuals, que han acabat conformant la cultura on som ara. "Durant segles vam tenir un art escalonat. Una cosa anava duent l'altra. Però en un moment es va rompre el fil, i ara ha arribat l'hora de tornar a posar l'art al seu lloc. El problema és, però, que no sabem exactament en quin punt ens vam perdre", va analitzar Frontera, que afegeix que "mai com ara el concepte comerç havia intervingut tant dins la definició d'art. La figura del marxant, del galerista i dels grups de pressió han anat guanyat terreny al món acadèmic i als crítics d'art".

Així mateix, Guillem Frontera també analitza l'ofici de pintor. Un terme que, segons considera, "ha caigut en desprestigi". "Primer és el pintor -diu Frontera- i després ja vendrà l'artista. Això ha de quedar clar perquè l'obsessió per ser modern ha truncat moltes carreres".

L'art i la vasa, publicat per Moll dins la col·lecció Els llibres de Pròsper, és també un volum que Frontera dedica als seus amics."En aquest llibre hi ha un factor afectiu molt important, ja que jo em vaig començar a interessar per l'art arran de les meves amistats, entre les quals sempre hi ha hagut molts d'artistes".