Metàfores gastronòmiques

Fa un any, ja ens varen sorprendre amb un primer àlbum ple de referències gastronòmiques. Ara, han tornat a posar el plat damunt la taula i ho han fet, no només amb un disc, sinó també amb un llibre. Hi proclamen un petit somni: que aquest hivern faci una nit d'estiu, plena de gaspatxo, de trempó i d'olor de gessamí. Escoltar el treball sencer és capaç de transportar-te fins aquest vespre idíl·lic.

Corregiu-me si m'equivoc, però aquest treball és un disc d'amor amagat dins un caramull de metàfores gastronòmiques?
Sí, és vera. Ja ho era el primer, perquè en realitat sempre parlam del mateix. A la vida n'hi ha prou d'estar bé i per estar bé tan sols necessites que t'estimin, dormir, descansar i ser feliç.

I aquesta sopeta de brou... d'on ve?
Això és un restaurant de Palma que a nosaltres ens encanta. És com si fossis a ca teva, amb la teva sopeta, la teva camilleta i el teu braser.

On és aquesta joia de restaurant?
No, no ho direm perquè aleshores hi aniria tothom i perdria el seu encant. Divendres, divendres al concert ho revelarem!

Aquest disc és més aviat un menú de pa amb oli o bé es tracta de cuina de Ferran Adrià?
Entre el pa amb oli i Ferran Adrià hi ha tot allò altre i nosaltres som per aquí enmig. Evidentment, tothom pot tenir un moment de bogeria i adrianitzar-se una mica, però entre els dos extrems hi ha el nostre espai.

En teniu algun, d'aquests moments de bogeria?
Haver fet un disc en els temps actuals ja és una bogeria i l'hem fet amb una il·lusió grandíssima. A l'interior del disc, de bogeries i d'anècdotes, n'hi ha moltes, però és millor deixar-les en el terreny privat. De les cançons, potser la més sonada seria El meu pa de cada dia, que tocàrem només una vegada, sense possibilitat de repetir-la, amb un micròfon d'aquests d'aeroport.

Per altra banda, una de les melodies més tristes, al contrari del que es pot pensar veient les il·lustracions de gerres de sangria que l'acompanyen, és S'Arenal. Per què?
L'Arenal té una visió molt bella a l'hivern, que res no té a veure amb la de l'estiu. És cert que a l'Arenal hi ha molta gent que s'ho passa bé, però és un lloc molt trist quan hi va un mallorquí i veu la prostitució que ha patit. La cançó té, a més, una textura molt diferent a la resta perquè ha estat gravada directament, guitarra i veu, alhora i d'un cop.

Heu versionat també Es romanç de na Catalina. No és massa dur?
Sí. És un drama. Ara bé, ningú no s'immuta si ho mira davant la televisió i després s'escandalitzen quan ho senten en una cançó.

Digau-nos un plat que ens serveixi per acompanyar l'escolta d'aquest disc?
Una sopeta de brou.

I una beguda?
Un bon vi negre, que també se'n pot dir brou.

Un lloc?
Ca teva.

I una companyia?
Tu mateixa.
Idò, serà un plaer.