Extraterrestres Baleàrics sedueixen Madrid

Era una data assenyalada per la història, el 20 de novembre, i la capital respirava com si res. Sembla que els efectes feixistes s'han dissipat, perquè ja no sorprenc la pluralitat de llenguatges, de música ni de llengües (al costat del CBA hi ha el Centre de Cultura Blanquerna de la Generalitat de Catalunya). Madrid es mostrà de nou ahir oberta a la diversitat.

Extraterrestres Baleàrics congregà al voltant de 400 persones a la sala de Columnes del Cercle, en un al·legat per les visions juganeres, esbojarrades, marcianes i interplanetàries d'artistes illencs, com Joan Miquel Oliver, Miquel Àngel Llonovoy i Doctor Magneto, amb l'excepció de Pascal Comelade, músic francès de Perpinyà que empra també el català com a llengua vehicular.

Tanmateix, el fet que es canti en català o no no és el problema. Allò que importa és que des de fa temps s'han trencat les barreres idiomàtiques i existeix aquella necessitat de conèixer i descriure més enllà de la proximitat, solcant mars i arribant a illes.

Valor afegit

Abans del concert, em vaig topar amb Miquel, un mallorquí que estava de cap de setmana a Madrid i que aprofità per deixar-se caure per aquest cicle autòcton, com a valor afegit, amb el seu grup d'amics. Crec que agrada veure allò que és teu fora del teu entorn, "no deixa de ser un orgull, un regust que recorre el teu ego".

Doctor Magneto va amenitzar l'inici del cicle amb una sessió musical desprejudiciada. Per la seva banda, Miquel Àngel Llonovoy pronuncià un discurs càustic sobre els mallorquins, abillat d'indi americà, realitzà analogies sobre el sol, el turisme, les ensaïmades, el ciment i el formigó, allà on no mancà el seu particular sentit de l'humor.

Pascal Comelade acaparà l'atenció amb el seu concert estrella, per l'atractiu de veure en directe un projecte únic. Pascal Comelade, poc habitual en aquests fòrums, i manco encara amb la Bel Canto Orquestra -un quintet espectacular amb la seva mà dreta, Gerard Meloux, i els músics catalans Pep Pascual, Oriol Luna, Roger Fortea i Ivan Martínez Fierro- i amb Max dibuixant en directe mentre transcorria el concert. Aquesta connexió fou perfecta i encaixà dibuix i música, dibuix i eclecticisme sonor. El xou, sota el nom de Comarcat 61 Revisitada, en una picada d'ull a Bob Dylan (al Highway 61 Revisited) serví de pretext per recórrer un repàs per la seva trajectòria.

Joan Miquel Oliver serví de colofó per una nit íntima, de sons autèntics, amplis, allà on els estils es degeneren per volar per si mateixos. El de Sóller va estar sòlid amb un canvi de format, del duet al trio, que enriquí el repertori. La novetat era la presència de Toni Pastor al llaüt, guitarra elèctrica, baix i teclats. Oliver hi presentà Bombón Mallorquín (2009). La vetlada culminà amb Llonovoy com un dimoni i amb Doctor Magneto fent ballar el personal, i és que el producte balear és molt bo.