TW
0

Se sentien ahir les paraules "futbol" i "policia" al mateix fragment dels telenotícies (i no era per la mà d'Henry, sinó pel descobriment, a Alemanya, d'una màfia de les apostes): males notícies. La notícia que l'esport és una trampa sempre és com allò del descobriment que els reis mags són els pares: tan certa i esperada com trista. Semblant al posat que emetia Armand de Fluvià al Savis (repetit ahir a TV3), entrevistat per Núria Solé.

Hem d'agrair la idea aquesta, sant i senya del programa, d'identificar savis amb avis, reforçada per la pregunta que li feia el seu fill, el pintor Alexandre de Fluvià: "D'on treus aquesta fermesa, aquesta tenacitat?". Són preguntes d'aquelles que un pare pot contestar (les treu de la convicció en les pròpies idees, i de la decisió de fer coses interessants), però que només s'aprenen per la pròpia experiència.

I d'aquelles que s'han de fer en una entrevista biogràfica, però que difícilment transmetrà la pantalla de televisió. Curiós, aquest Fluvià, autopresentat com a homosexual militant però també autoproclamat heraldista, monàrquic i defensor de la noblesa. Em quedo amb l'acomiadament d'NS: "Llarga vida!".