El comellar dels Bous (Coanegra)

Des de Santa Maria ens dirigim cap al nord pel camí de Coanegra. Després de deixar el camí vell d'Alaró i les magnífiques possessions de Son Torrella, Son Berenguer i Son Güia, trobarem una barrera que limita el pas dels vehicles. Si hi hem accedit amb cotxe, cal deixar-lo aquí. Superam la barrera a peu per un pas habilitat. En pocs minuts, arribarem a Son Oliver, una de les possessions històriques de la vall i actualment amb més extensió (unes 550 quarterades). Les cases ens queden a l'altra banda del torrent. Tot i la gran quantitat de vegetació, podrem gaudir d'una façana d'aspecte ben senyorívol.

Avançam, ara amb la serra d'en Morro just al davant, rematada pel penyal de l'Estret. Aviat assolirem un aqüeducte de la síquia de la font i més endavant les marjades dels Pins Vers. Després de deixar a la dreta Cas Barreter -un antic molí hidràulic de dos cups- arribarem a les cases de Son Roig, una altra de les possessions genuïnes de la vall amb un altre molí, aquest documentat al segle XIII.

Després de gaudir d'una de les raconades més belles del torrent, passarem vora el forn de la Mare de Déu, un dels pocs de Mallorca que conserven la portada. Més endavant arribarem prop de les cases de Son Pou, que superam per una desviació del camí principal per la dreta. La possessió és documentada al segle XIII, amb el nom de la font, topònim que al·ludeix a l'ull de la font de Coanegra, que trobarem pocs metres més endavant, sota una balma.

Després de superar aquest punt, el camí s'enfila dibuixant ziga-zagues, ara amb més dificultat. En pocs minuts, assolirem la cruïlla que du a l'avenc de Coanegra, per on seguim fins a la boca de la cavitat per un magnífic camí. Si tenim permís, podrem entrar-hi ben segur i gaudirem d'un dels espectacles més bells de Mallorca.

Un cop visitat, tornam pel mateix camí fins al primer revolt, on localitzarem un caminet de ferradura molt poc definit. Per aquest ramal arribarem al comellar dels Bous, la part més atractiva i salvatge del nostre itinerari. Aquesta tirada és molt poc definida, amb un rotle de sitja al bell mig i amb fites esporàdiques que ens ajudaran a no perdre la petja.

El comellar dels Bous es troba molt brut de vegetació, amb nombroses restes de l'explotació del carbó. Al centre baixa un xaragall i un antic camí de carro molt alterat, sobretot per l'erosió de la mateixa aigua i també per dècades d'abandó. D'aquest tram de l'excursió només hem de tenir en compte tres coses: en primer lloc, fins al camí del Rafal hi invertirem prop d'una hora amb trams molt envaïts per la vegetació, encara que sempre amb fites de pedra que ens duran pels llocs més adients; en segon, al mig del comellar trobarem dos bots del torrent, fàcilment superables per la dreta i també una balma, amb un passet també pel mateix costat; en tercer, a la part superior, localitzarem dos forns de calç i també un cocó, elements que també ens serviran de monjoies. Finalment, el final del comellar desemboca en el camí del Rafal, a l'extrem del qual hi ha una paret seca de partió, amb un esbaldrec al centre, per on passarem.

Un cop a l'altra banda, el camí davalla amb rapidesa, deixa una bassa tradicional i assoleix una important cruïlla vora un rotle de sitja. Per fer l'excursió més completa, continuarem per la tirada de ferradura, la qual ens durà fins al pas de l'Estaló. Hi arribarem en uns 10 minuts, on ens rebrà una nova bassa tradicional. Des del mateix pas, obert cap a 1930 (mirau una inscripció feta a la mateixa roca), obtendrem una bellíssima vista d'Orient, amb la possessió de Coma-sema de fons.

Baixam pel camí principal fins a la desviació de Santa Maria, que se situa abans d'arribar al Freu. Al principi de la tirada trobarem una olla de calç. Llavors el camí davalla dibuixant ziga-zagues, amb vistes esporàdiques dins el torrent de Coanegra, profund i engorjat. En tres quarts d'hora serem de nou vora Son Pou, per on tornarem al punt de partida.