“He aparcat el Gerard místic i intimista per viure el carrer”

Què hi ha en el terrat de Gerard Quintana?
Unes vistes fantàstiques. Des de cada terrat la perspectiva és diferent i aquest disc és la meva visió sobre la ciutat que veig des del que tinc al barri gòtic de Barcelona.

Passau de tres discs intimistes, en què miràveu el vostre interior a fer de reporter del que passa en una ciutat. A què és degut aquest canvi?
En una de les cançons, El cel, mat literalment el Quintana intimista i el convertesc en un observador i reporter musical que mostra la realitat sense filtres i beu directament de la font del carrer. Després de 15 anys amb Sopa de Cabra, necessitava cercar a dins meu i fer-me el meu propi espai, així que vaig optar per un treball de recerca i íntim que s'ha materialitzat en tres discos. En acabar Treu banya (2007) vaig voler fer alguna cosa sobre la crisi, en clau urgent. Em vaig plantejar un canvi amb el compromís i la realitat d'una ciutat en la qual he trobat alegria i actitud vital. Per veure la crisi, vaig decidir mirar la gent des del meu particular observatori. Fou tan interessant allò que vaig veure que va néixer De terrat en terrat, de pensament en pensament, de persona en persona...

A Eivissa, on viviu bona part de l'any, trobàreu el Gerard més íntim i a Barcelona heu tornat a beure de la font del carrer... com fèieu a Sopa de Cabra. Influeix l'entorn en les vostres composicions?
No és casual aquest fet. A les illes estàs aïllat, tot és cap endins i estic molt més obert a la mística i a cercar en el meu propi interior. A Barcelona hi ha soroll, nouvinguts més acostumats que nosaltres a fer vida de carrer, i han estat aquests sons els que m'han duit a fer aquest nou disc.

Així... no només heu estat observador de terrat?
No, per fer el disc vaig passejar pel meu barri amb una gravadora i vaig captar tot tipus de sonoritats i sorolls sorprenents i actuals que es reflecteixen en cada tema. A De terrat en terrat hi ha onze cançons que mesclen bachata, rumba i altres estils que ningú no hauria imaginat que jo interpretaria, però m'hi he arriscat i ho he fet.

Per dur endavant el disc heu tingut l'ajuda, entre d'altres, d'Albert Pla. Què li va atreure de la proposta?
Li va agradar el viatge que el disc proposa pel nucli antic de Barcelona, un tour que comença a la plaça de Sant Jaume en el marc de les Festes de la Mercè. La meva intenció era fer entrar el carrer dins el disc i això va atreure d'una manera força especial Albert Pla.