Un assassinat, un fugitiu, el cap d'un mosso d'esquadra dins un cotxe i una investigació policial que descobreix l'existència d'un complot de l'extrema dreta barcelonina i de la burgesia catalana per acabar amb Joan Laporta són els ingredients principals que integren la quarta novel·la negra de Bennasar.
El mateix protagonista de Jo no t'esper, l'anterior treball de Bennasar, Jaume Fuster, és al capdavant d'una investigació "a la qual escau la frase de Balzac que deia: Al darrere d'una gran fortuna s'hi amaga un crim". Aquest complot pot no ser tan fictici com el de la novel·la, si tenim en compte que "Joan Laporta és avui el millor ambaixador de la llengua catalana", apuntà l'autor. "És la figura catalana amb més projecció internacional que du la nostra llengua per allà on va", afegí.
Malgrat que l'objectiu de la conxorxa sigui el president d'un club de futbol, l'obra parla poc d'aquest esport. "El personatge té molt de símbol del catalanisme i és molt més que un president esportiu", assenyalà Bennasar, qui remarcà que "el procés d'internacionalització que el Barça ha fet del català és important i això, a la dreta i a la burgesia catalana, els preocupa". D'aquest fet, i passant per la imaginació i la ploma de Bennassar, sorgeix Mateu el president.
Tècnica i forma
En la darrera novel·la de Bennasar abunden els monòlegs interiors, les evocacions literàries i l'autor hi aplica la tècnica de crim lliure. "És una obra molt literària. Un dels reptes que em vaig proposar fou aplicar-hi conegudes tècniques d'autors de novel·la no negra, com James Joyce, Dino Buzzati i William Folder", precisà l'autor.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Sobre el "poemari" "Breu blues de València": em va caure a les mans de casualitat i és soporífer, escrit amb les grapes adolescents i banal. Clar que els seus escrits al diari estan en aquesta mateixa línia.
Es un escriptoretxo bastant limitat. Les seves novel·les son tan banals con la narrativitat d'una pel·licula nord-americana. A més escriu comentaris ell mateix, afirmat que el llibre es bó. Quina vergona sobrassadaman!!! a qui es pensa que engana?a més fixau vos en que cap editor mallorquí vol publicar els seus escrits mediocres. Ves a fer matances i deixa de tudar paper!
Has llegit la novel·la per poder opinar? Perquè jo ja ho he fet, amb molta prevenció per part meva, i la veritat és que el resultat és espectacular. És el seu millor llibre i a més a més un gran llibre! I cal recordar que té com a mínim tres llibres molt bons: "Els blaus de l'horitzó", "Connie Island" i el poemari "Breu Blues de València"
Massa ambició per a un escriptoretxo d'una mediocritat esfereïdora. La qüestió no és si ha volgut aplicar tècniques d'autors tan qualificats com els que anomena, sinó si ho ha aconseguit. I la resposta és previsible: NO.