Camí del 2016

Una bona correguda és el que haurà de fer la candidatura de les Illes Balears si vol atrapar les seves adversàries en la cursa per esdevenir Capital de la cultura europea el 2016. Una quinzena de ciutats participen en la competició encara que no serà fins a l'estiu del 2010, amb l'entrega final de les candidatures al Ministeri de Cultura, quan podrem saber exactament quins seran els aspirants que prendran part de la línia de sortida. De moment, hi trobam urbs com Alcalá de Henares, Astúries, Burgos, Càceres, Còrdova, Conca, Màlaga, Múrcia, Pamplona, Donostia, Santander, Segòvia, Tarragona i Saragossa. Las Palmas i València també podrien formar part de la llista, però la seva candidatura és encara embrionària. Així, només fent una ullada a la xarxa, podem veure que la majoria de ciutats tenen ja pàgines web, oficines, activitats promocionals i suports ciutadants en funcionament, una tasca que Palma i les Illes Balears encara han d'iniciar. El seu web, tot i que ja existeix com Illesbalears2016.com, es manté de moment inactiva.

De fet, la candidatura de les Balears, promoguda per l'alemany Hurbert Feil i de procedència privada, és una de les darreres a sumar-se a la cursa. Urbs com Burgos, Còrdova, Càceres, Màlaga i Tarragona hi fan feina des del començament de la dècada. Gairebé totes les ciutats en la lluita, a més, són iniciatives que provenen d'ajuntaments o governs autonòmics. En el cas de les Balears, cal recordar que la candidatura fou presentada al principi de l'octubre (tot i que ja estava ideada des del gener del 2008) i fou l'encarregat de presentar-la Hubert Georg Feil acompanyat d'entitats com la Cambra de Comerç, Foment del Turisme i l'Institut d'Estudis Baleàrics.
L'Associació europea de ciutats candidates a la capitalitat europea -un ens independent amb gestors culturals de l'Estat espanyol, Polònia, Bèlgica i Itàlia- té des de la seva pàgina web (www.candidatecities.com) una enquesta popular sobre l'estat de les opcions. De moment, encapçalen la votació Santander (amb el 17,36 per cent), Astúries (amb el 17,28 per cent) i Càceres (amb el 13,45 per cent).

Dins l'àmbit dels Països Catalans cal destacar la candidatura de Tarragona, que, sota el lema "Ens ombrim a la cultura", engloba gairebé la totalitat del Principat. "Hi estan adherits més de 500 ajuntaments de Catalunya, més de la meitat dels consells comarcals, les quatre diputacions i el Parlament català", va recordar Joan Cavallé des del projecte tarragoní. Des de Donostia ens delecten amb el lema "Ones d'energia ciutadana", a Santander advoquen per "Tots som capitals" amb la finalitat de recollir el màxim nombre d'adhesions de tot Cantàbria, Segòvia ha triat el lema "Segòvia com a laboratori de patrimoni i innovació social per Europa", des d'Extremadura Càceres vol recuperar el seu centre històric per als ciutadants amb el lema "Càceres 2016: d'intramurs a Europa", Burgos aposta per l'evolució de l'home conscient de la importància que té el jaciment d'Atapuerca dins la seva societat i Conca vol potenciar el binomi tecnologia i naturalesa per tal de destacar que tenen la segona superfície forestal més gran d'Europa després de Ginebra.

D'altra banda, Alcalá de Henares s'agafarà al filó de tenir Miguel de Cervantes entre els seus ciutadants més il·lustres; Còrdova, que curiosament és també competidora de les Balears per la Unesco, té el diàleg cultural i la participació ciutadana com a eixos centrals; Màlaga ha inventat el missatge "Jo MLG 2016" per recollir adhesions i la candidatura d'Astúries és el resultat de la unió de tres capitals: Oviedo, Gijón i Avilés.

Només cinc finalistes

Aquests són només alguns dels exemples que hem trobat sobre les adversàries de les Illes Balears. Tanmateix, ja ho hem dit, és el juliol del 2010 la data límit per presentar-ne els projectes al Ministeri de Cultura. A partir d'aquí, a final del mateix any, es coneixerà el nom de les cinc ciutats que continuen en el procés de selecció.
Amb tot, l'Estat espanyol no serà l'únic que tindrà una capital europea al 2016. També està oberta per al mateix any, senguint la tradició de Brussel·les d'integrar també els nous membres de la CEE, la participació de Polònia. En aquest país, les ciutats que de moment s'han apuntat a la cursa són Varsòvia, Lublin, Lodz, Torun i Gdansk.