El puig Gros i na Burguesa

Partim del km 7 de la carretera Ma-1016), punt on agafam la que va de Palma a Calvià per les instal·lacions militars de Son Suredeta, el coll de la Creu i Valldurgent. Aviat ens apareixen les grans cases de la possessió de Valldurgent, a la dreta. Passades les cases, la carretera comença a pujar, fent revolts, cap al coll del Vent. Devers el km 6,600, deixam l'asfalt i pujam pel camí vell que parteix per l'esquerra. Un poc més amunt, travessam la carretera i continuam pel camí que recuperam a l'altra part. Deixam a l'esquerra el camí que ve del coll del Vent, i un poc després, a l'esquerra observam una cavitat. Alguns minuts més endavant, passam un cable de filferro posat per tal d'evitar el pas a vehicles i obviam, a l'esquerra, un camí de carro que condueix al coll de la Creu. Dos minuts més endavant, arribam a un entreforc de camins important, ja que cap a l'esquerra continua el camí que va al coll dels Pastors i Gènova, mentre que cap a la dreta discorre el camí del mirador de n'Alzamora.
Continuam el nostre itinerari per la pista de l'esquerra, en direcció al coll dels Pastors.

El camí va pujant, amb un tram encimentat, i assoleix la cota 490 m, amb el puig d'en Bou molt a prop, a la nostra dreta. Pista amunt, assolim a la fi la cota més alta, mentre que a l'esquerra s'estén una ampla vista sobre Palma i hi discorre un comellar profund anomenat la coma del Sec. Voltam amb la pista cap a la dreta i, sis minuts després, arribam al coll dels Pastors. Anam pel camí de la dreta, per tal d'avançar cap al puig Gros de Bendinat. Deixam a la dreta un camí que va al mirador de n'Alzamora i, pocs minuts després, deixam també a la dreta una bifurcació de la pista que condueix al puig del Pi de les Creus i assolim una barrera que tanca el pas als vehicles; hem de posar-hi atenció perquè, alguns metres després, hem de desviar-nos cap a la dreta per tal d'agafar el tirany que puja al puig Gros. Així, una vegada hem localitzat el sender, deixam la pista forestal i començam a pujar entre estepes llimonenques, xiprell, arboceres i pinotells joves. Set o vuit minuts després, arribam al cim del puig Gros de Bendinat (488 m), marcat amb el vèrtex geodèsic dels cims.

La vista panoràmica és interessant, amb la part de llevant ocupada per la badia de Palma i pel nucli urbà; al nord-oest observam la mola de l'Esclop i el puig de Galatzó; al sud, la mar i la línia de costa, on destriam l'illa de la Porrassa. Davallam del puig Gros de Bendinat pel mateix tirany que ens ha servit per pujar i en quatre minuts de descens ens trobam novament amb la pista forestal, que agafam cap a l'esquerra; a poc més de cinquanta metres passam la barrera i un poc després, en primer lloc, deixam de banda la bifurcació cap a l'esquerra i, en segon lloc, el camí del mirador de n'Alzamora, que també queda a l'esquerra; a menys de cinquanta metres de distància, arribam al coll dels Pastors, identificat per un entreforc de quatre camins: en primer lloc, cap a l'esquerra puja el camí ja conegut, que va al coll del Vent; cap a la dreta, avança el camí del monument de na Burguesa, que després agafarem per anar cap a Gènova; pel centre, continua el camí de la barraca i de la cova dels pastors. Abans de partir cap a Gènova, ens entretenim alguns minuts per tal de conèixer aquest antic centre d'activitats ramaderes tradicionals.

A pocs metres del creuer, hi trobam les restes d'una barraca, que devia ser emprada pels pastors de la contrada. Vora, les runes, hi ha un aljub cobert modernament de ciment, que actualment serveix per prevenir incendis forestals. A la dreta de l'esplanada segons la posició d'arribada, parteix el tirany que, després d'una vintena de metres d'anar entre mates i ullastres, ens deixa vora la boca d'una gran cavitat. La cova dels Pastors és una balma de grans dimensions, amb l'obertura allargassada horitzontalment, que es pot davallar per un pendent rost. De la cova dels Pastors i de l'esplanada tornam a l'entreforc de camins del coll. Voltam pel camí de més a l'esquerra per tal de dirigir-nos al monument de na Burguesa, des d'on davallarem a Gènova. El camí cap al monument de na Burguesa avança amb curtes pujades i davallades. Després del segon ascens, la vista de la ciutat arriba fins a la mar, amb el castell de Bellver com a detall més proper.

Ara la davallada s'accentua, fins a un collet on passam sota la línia elèctrica i recuperam el pinar. Després d'un tram sense perdre altura, reprenem la davallada amb un revolt a la dreta. Passam una barrera improvisada en forma de cable que barra el pas als vehicles. A continuació, ja començam a veure la part posterior de la imatge del monument de na Burguesa, mentre que a la dreta queda un xalet. Un poc més endavant, apareix a l'esquerra la primera antena de comunicacions. Alguns metres després de la segona antena, cap a l'esquerra parteix una drecera que arriba al monument. Continuam per l'esquerra i alguns metres més endavant arribam a les instal·lacions de na Burguesa, en l'indret anomenat antigament el puig del Caragol de Beiana. Arribam així vora el monument i a l'esplanada amb vista impressionant sobre Palma; al costat, hi ha un restaurant.

L'any 1924 l'urbanista Bernat Calvet donà 10.000 m2 de terreny per construir el monument dedicat a Nostra Senyora de la Pau. Les obres no es realitzaren, però l'any 1940 s'hi bastí una capelleta dedicada a l'Immaculat Cor de Maria i una petita creu. L'actual configuració prové de l'any 1967, quan s'hi aixecà una voluminosa peanya de ciment armat, de 22 m d'alçada. L'escultura de Nostra Senyora de la Pau data de 1985 i és obra de Joan Ginard -Sarasate-. Des del monument de na Burguesa davallam a Gènova, en el tram final de l'itinerari. Ens separa d'aquest nucli de població una davallada rosta que es realitza sobre l'asfalt de la carretera.