Núria MartíPalma09/11/09 0:00
TW
0

Uns quants estius de visita a l'illa de Mallorca, a ca un amic d'Esporles, i un sorprenent viatge a Irlanda, on quedà fascinat per la petitíssima illa de Gran Blasket. Aquests dos ingredients prodrien ser la matèria primera que l'escriptor barceloní David Nel·lo ha fet servir per a la seva darrera novel·la, El meu cor cap a tu per sempre (Empúries, 2009). L'obra, que guanyà el premi Marian Vayreda de la localitat catalana d'Olot, narra les darreres voluntats de Liam Kelly, un irlandès que resideix a Mallorca i que, just en el moment del seu trànsit vital, fa un viatge interior fins a la seva illa natal, l'ara deshabitada Gran Blasket.

"Vaig anar de vacances a Irlanda i vaig quedar fascinat amb aquestes illes. És un lloc molt particular i em quedà un rau-rau que n'havia d'escriure alguna cosa", reconeix Nel·lo. El motiu pel qual en situà l'acció a Mallorca, explica, "és una qüesitió simbòlica: el protagonista, que ha nascut en una illa molt petita, acaba a Mallorca, també una illa".

El llibre, ja ho hem dit, s'inicia a Mallorca, on es recreen algunes escenes quotidianes d'Esporles, com ara els ancians asseguts al bar Deportiu, les preparacions per a la festa a la placeta del Pla i les passejades fins a la Granja. Tal com indica l'autor, Liam Kelly (un nom que pot recordar les galetes Quelly, com en algun moment bromeja l'escriptor dins el llibre), passa les seves darreres hores a l'Hospital General, que segons la novel·la "queda a l'entrada de Palma, venint per la carretera d'Esporles". Aquesta descripció podria fer pensar que Nel·lo ha inaugurat literàriament el futur i polèmic hospital de Son Espases.

Les illes Blasket

Amb un estil arriscat i una "veu inquisidora" que "amolla" tots els pensaments i records del protagonista, l'autor fa un repàs de la història i els costums de les illes Blasket, que foren deshabitades l'any 1953 per ordre del Govern irlandès. "És impressionant com una illa que en els bons moments arribà a tenir 150 habitants hagi donat com a fruit tres bons escriptors", afirma en referència a Tomas O'Crohan's , Maurice O'Sullivan i Peig Sayers, que han sabut mantenir viu, a través de les seves lletres, el patrimoni d'aquest lloc perdut a l'oceà. David Nel·lo ha posat ara, en la nostra llengua, el seu granet d'arena per a la preservació de tot un poble.