Una passejada per Estellencs

Dedicar un matí a passejar pels carrers empedrats del petit poble d'Estellencs és una oportunitat única per apropar-se als bells paisatges de la serra de Tramuntana i a interessants testimonis del passat d'aquesta contrada. El punt inicial de l'itinerari és el pont d'Estellencs, que conserva traces d'una anterior construcció. Un poc més enllà, es troben els rentadors de la vila, restaurats fa pocs anys, que reben aigua de la font coneguda com del Forat d'Amunt mitjançant una síquia descoberta que discorre paral·lela al torrent Major o de l'Aigua i que podem anar seguint al llarg del carrer de la Síquia, on trobam ja alguns exemples d'arquitectura popular, com els habitatges dels números 18 i 20t.

L'església de Sant Joan Baptista, parròquia des de 1913 tot i que fou construïda en el segle XVII, com ens recorda la data de 1669 que corona el portal major, substitueix un temple anterior del segle XV. Sembla que a mitjan segle XIX l'edifici presentava un estat de ruïna i el vicari Rafel Ignasi Rubí emprengué a partir de 1869 les obres de reconstrucció i ampliació que no es varen executar en la seva totalitat, sinó únicament s'hi afegiren dues capelles i l'absis actual, i la resta quedà inacabada. Posteriorment, es va canviar l'enrajolat i les portes de fusta, obres que foren assumides per la família Palmer. La façana presenta un portal de llinda coronat per un frontó triangular amb la imatge del titular i la data anteriorment esmentada. L'interior presenta una nau única de quatre trams i coberta de canó.

A banda i banda trobam tres capelles amb volta d'aresta, dedicades a la Puríssima, al Sant Crist i al Sagrat Cor (amb un retaule neobarroc) en el costat de la dreta, o de l'epístola, i a la Mare de Déu del Roser, sant Sebastià i la Mare de Déu del Carme (aquesta darrera amb un interessant retaule manierista) en el costat de l'esquerra, o de l'evangeli. La resta de retaules són d'època barroca però se'n destaca l'altar major, que en té un sense daurar, presidit per l'escultura del titular i sengles pintures dedicades a sant Pere i a un sant diaca. La tribuna es troba als peus del temple i conserva una roda de campanetes i un orgue de l'any 1865 per Antoni Portell. Adossada al temple es troba una torre de defensa del segle XVI que resta com a testimoni dels continus atacs piràtics que patiren les costes mallorquines a l'edat mitjana i moderna. L'estructura, que ara serveix de campanar, encara conserva el portal de mig punt, l'alçat de quatre altures, restes d'espitlleres i d'un rellotge de sol i una imatge del patró de la vila.

Continuam el recorregut passejant tranquil·lament pels carrers del poble, començant pel de Cavalleria, que rep el nom de l'antiga cavalleria de la localitat que es remunta en el segle XIII. Paga la pena recordar que el bisbe de Barcelona atorgà aquests territoris a Bernat Mogoda a canvi que dos cavallers armats vetlassin contínuament per la seguretat del Regne. Ens endinsam en el carrer dedicat al rector Joan Palmer Bestard, que fou el primer rector de la parròquia, i arribam a una placeta on podem observar de nou el recorregut de la síquia, que enfila pel camí dels Horts d'en Moni i cap a la torre de l'hort d'en Xeu, aquesta malauradament molt modificada amb posterioritat. Continuam per tant pel carrer de la Mar, passant pel carreró d'Anastasi Palmer, en què es conserven alguns habitatges interessants, i seguidament voltam a l'esquerra per apropar-nos al carrer dedicat a Antoni Maura, amb diversos habitatges populars i una tranquil·litat que evoca la vida al poble temps enrere.

Seguint per la via dels Magraners arribam fins a la placeta del Triquet, on es troba la torre d'en Tem Alemany, emblemàtica construcció de la localitat probablement aixecada en el segle XVI i que actualment presenta habitatges adossats en dues de les cares. Conserva tres finestres de l'estructura original, un matacà i diverses espitlleres, clar ressò de la seva finalitat defensiva. A la mateixa placeta, s'hi conserva també la tafona del forn, la darrera de les tres que hi hagué a Estellencs en deixar de funcionar. Una altra tafona, avui desapareguda, es trobava al veí carrer de can Perico Pedro.

Per acabar la ruta, accedim a la part més alta del poble, coneguda com l'Arraval, pel carrer que deixa a mà dreta les cases de Son Llarg, que allotjaren antigament la casa consistorial i ara es troben reconvertides en restaurants. El carrer de l'Arraval, costerut i amb alguns trams escalonats per ajudar a salvar el pendent, ens convida a fer un parell d'aturades al llarg del recorregut mentre recordam que "a Estellencs tot són muntanyes / i carrers mal anivellats / molts de pics pegues esclats / i rodolen, de vegades". A mitja costa trobam la tafona de Son Llarg, que va funcionar fins als anys seixanta del segle passat i que desgraciadament ara es troba en mal estat. Encara podem continuar ascendint per copsar bellíssimes vistes del poble i de la costa d'Estellencs, o resseguir la síquia d'Amunt pel barri de l'Arraval.