Ruta de Santa Madrona

Per fer aquesta excursió no cal un equipament especialment sofisticat: bon calçat, prou aigua i binocles (o càmera amb teleobjectiu) per si volem gaudir de la gran quantitat d'avifauna que hi habita.

La ruta comença davant el centre de recepció i interpretació Rodríguez i Femenias, al qual s'arriba des de la carretera del Grau per una desviació ben senyalitzada. El nom d'aquest centre es deu a la figura del botànic menorquí Joan Joaquim Rodríguez Femenias, autor a principi del segle XX del primer catàleg exhaustiu de la flora de Menorca. En aquest indret, a més de poder obtenir tota la informació que necessitem sobre el Parc Natural, podrem gaudir d'una exposició permanent sobre els ecosistemes de l'albufera del Grau. Com hem dit, podem començar des d'aquí o bé 200 metres més endavant, en una rotonda amb un petit aparcament. A la part de l'esquerra, rere un portell, parteix l'excursió pròpiament dita.

Al cap de pocs minuts trobarem a la dreta el primer aguait que ens permetrà gaudir d'una bella vista de la cala de la Font. Després, trobarem una primera desviació, on seguirem cap a la dreta. A l'esquerra ens queda la tanca de les Faves. Un poc més avall arribarem a la punta de les Ànedes, on resten tres aguaits, des d'on podrem observar sense gaires problemes fotges, collblaus, cagaires, rabassosts, cames de jonc, àguiles peixateres, milans, etc. Pujam el costeret i voltam cap a la dreta. Aquí, després d'una sèrie de revolts, sortirem de nou al camí principal. Des d'aquí podrem observar a la riba la vegetació típica de les zones humides: canyís, tamarells, joncs, corretjoles d'aigua, etc.

El camí continua fins a una nova cruïlla, on continuarem cap a la dreta, sempre amb l'aigua devora. Per sota ens queda la cala de Santa Madrona, de bellíssim perfil.

Ara pujam lleugerament fins assolir un suau coll. Novament continuam cap a la dreta. A dalt, el camí anirà voltant a poc a poc cap a ponent. Des d'aquí dalt -la zona a més altitud de l'itinerari- obtindrem unes bellíssimes vistes del llac des Grau. Davant ens quedaran la punta dels Missatges, cala Estreta, els illots d'en Mel i dels Pardals, cala de la Torreta, la raconada de la Torreta i la punta de na Verda, entre altres accidents ressenyables. Però si hi ha un punt veritablement inconfusible, aquest és l'illot dels Cagaires, característic pel seu color blanquinós a causa dels excrements dels corbs marins.

Un poc més endavant localitzarem dos aguaits més. Des d'aquí tindrem una millor panoràmica de la zona del prat de l'Albufera. És una zona impermeable que generalment queda inundada durant l'hivern. A la dècada dels cinquanta del segle passat, en aquest indret es conrà arròs. Aquest cultiu, però, durà poc, atesa l'escassa rendibilitat.

També des d'aquest punt podrem veure, de lluny, alguns llocs menorquins tradicionals. Entenem per lloc un espai d'explotació agropecuària, generalment de gran extensió, organitzat al voltant conjunt de cases on habiten els propietaris i el personal que hi fa feina.

Des d'aquest punt, pel mateix viarany estret, tornam al coll i llavors davallam ràpidament. Pel mateix camí, tornam cap a punt de partida. Només hem de ressenyar que no cal davallar a la punta de les Ànedes, ja que la mateixa tirada ens estalviarà passar de nou pels aguaits. A la dreta, ens quedaran les restes d'un xalet sense acabar.

Passada la tanca de les Faves, davallarem fins a la rotonda i des d'aquí, si hem deixat el vehicle al Centre d'Interpretació, tornam al punt de partida.