El 6 d'agost del 1940 els camps de concentració nazis varen rebre un dels principals contingents de ciutadans de les Illes que es disposaven a enfrontar-se amb l'horror. No eren els primers ni foren els únics, però sí que va ser la partida més nombrosa. La llista que reproduïm en aquesta pàgina dóna tots els noms de les persones de les Balears que hi passaren. Mauthausen i Dachau foren els que reberen més presoners, però n'hi hagué d'altres. De fet, els que apareixen aquí tampoc no són els únics que estigueren en les mans dels nazis, però sí que són la totalitat dels que fins ara han estan documentats.
El professor Josep Miquel Santacreu va explicar en el marc dels premis Octubre que "avui dia internet és la millor font d'informació per conèixer el tema dels deportats als camps nazis". Precisament de la xarxa surten les dades que oferim, consultables a http://pares.mcu.es/Deportados/servlets/ServletController. Aquesta base de dades del Ministeri de Cultura recull la informació del llibre Memorial. Españoles deportados a los campos nazis (1940-1945), de Benito Bermejo i Sandra Checa, i les posteriors ampliacions i correccions. L'accés digital complementa aquesta feina i és una eina fonamental perquè tothom hi pugui fer la recerca que desitgi. Les principals fonts utilitzades han estat els registres dels camps de concentració i, per això, és possible que les xifres siguin superiors a les que s'han contrastat i confirmat.
Ara ja sabem els noms de les persones de les Illes que varen patir aquesta tràgica experiència, però per tal de continuar el treball de memòria és imprescindible que la seva història sigui explicada. D'aquesta manera mai no es podrà repetir. Si coneixeu algú d'aquesta llista o ens podeu donar alguna informació, us agrairíem que ens ho comunicàssiu a través de l'adreça electrònica recercacamps@gmail.com. Així ens posarem en contacte amb vosaltres.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
També se hauria de publicar es llistat de ses persones i familiars que reberen indemnitzacions i no estigueren a cap camp de concentració, ni tengueren cap familiar a cap camp de concentració.També se haurien de utilitzar com a fonts es registres dets indemnitzats. I també publicar es llistat de ses persones i familiars que no reberen indemnitzacions. No tots ets indemnitzats estigueren o tengueren un familiar an es camps de concentració. Per els anys 1980, encara hi havia més de quatre milions de supervivents amb indemnitzacions, lo que pareix un número molt exagerat.
la memòria es el tresor mes preuat dels pobles que volen permaneixer com a tals.es pot perdonar...però oblidar mai!aquests illencs com tots i totes que seguiren el mateix cami es van deixar anar a l´extermini sensa que ningú de les autoritats civils,eclesials ni molt menys militars de lÉspanya feixista mogués un fil per evitar la mort i el sofriment als espanyols derrotats.