Elogi a Sineu i enyorança per Cala Gamba

El primer poema del nou llibre de Biel Florit (Sineu, 1944) du per títol ARA. I ara, aquest temps present -que no el poema- correspon en un moment vital en què el poeta, després d'anys de viure a Cala Gamba, a Palma, retorna al Sineu d'infantesa i s'hi mostra tal com és. "És potser el poemari més sincer i intimista que he escrit mai", reconeix Florit, "deu ser cosa de l'edat. Quan tornam vells, arribam a la conclusió que ja no cal dissimular res".
Com l'aigua (Gall editor, 2009) es podria definir així, com una mena de recipient en el qual Florit ha dipositat tot el seu present. "Després de molts d'anys a Cala Gamba, torn lliure a Sineu i això m'ha condicionat molt. Amb aquest títol, exprés com el meu cos poètic ha agafat la forma del recipient que l'acull, de la mateixa manera que l'aigua sempre l'agafa del lloc on es diposita", explica el poeta.

El llibre planeja, idò, "un retrobament" amb el seu poble natal, "allà on hi ha una frescor humana molt difícil de trobar a Ciutat", però sense oblidar Cala Gamba, "que la mar estira molt i jo les postes de sol des del penyal sobre Cala Figuera les enyoraré moltíssim". Un exemple d'això són els poemes I a l'estiu, Cigales i La Mar, contraposat a les pàgines 36 i 37 del poemari. En el primer, Florit fa una elogi a la vida serena i tranquil·la de poble; al segon, és la mar qui rep més floretes. Però si alguna novetat incorpora aquest darrer poemari de Florit és el que es troba a les darreres pàgines i que ell ha titulat sota el nom de BROSSIANES, potser: una desena de poemes visuals nascuts de la seva amistat amb Joan Brossa i d'altres poetes mallorquins (per posar un exemple Florit esmentà Lluís Maicas i Salvador Martínez) que han deixat petjada en el sineuer. "Això és una mica d'inclusió dins les seves quarterades", digué, "podríem dir que jo també he acabat caient al seu parany". "Feia estona que els tenia dins l'ordinador i a l'editor li semblà simpàtic". Per tancar el llibre, Florit ens planteja, potser, una endevinalla: Tots en tenim un: ( * )... i que cadascú en tregui les seves conclusions.