Música en 50 cm2

Quan l'any 1983 Michael Jackson va estrenar el videoclip de Thriller, algun detall canvià dins l'univers musical. Ara, quan el món discografic ja gairebé no funciona amb formats físics i internet es va menjant a poc a poc el terreny televisiu, sembla que el paper del videoclip va canviant també la manera que tenem els artistes de promocionar la seva obra. La fórmula poc pressupost i molta creativitat ha guanyat adeptes respecte de les gran produccions i els múltiples efectes especials. Youtube i myspace surten vencedors de la batalla contra als programes musicals i els DVD promocionals. "És ver que vivim en un món on les imatges són més necessàries que mai, però també ho és que la qualitat dels videoclips ha davallat moltíssim. No és el mateix fer una superproducció que es veurà per la televisió que fer un vídeo que es transmetrà per internet en una pantalla de 50 centímetres quadats", indica Miquel Àngel Sancho, gerent de la discogràfica Blau.

El darrer videoclip produït pel segell mallorquí ha estat el del Bombón mallorquín, de Joan Miquel Oliver. "Quan tenc un artista amb una mica de projecció, necessit imatges -manifesta Sancho-, però també és ver que molts d'autors es fan els videoclips pel seu compte, amb un muntatge senzill". Precisament aquest és el criteri que seguia fa uns anys Luis Alberto Segura, ànima de L.A., abans de firmar un contracte amb la multinacional Universal. "Una vegada, vaig preparar amb el meu cosí un vídeo amateur amb un dels meus temes, però no té res a veure amb el que he gravat ara, amb una producció professional darrere", comenta Segura. "La primera vegada que vius això, la veritat és que és curiós, et sorprens que et duguin un panet i tot!", recorda.
L.A. ha publicat fa poc el videoclip del seu primer single, Hands, del disc Heavently Hell, acabat de sortir del forn. Per aconseguir-ho, es traslladà a Londres, on visqué (tal com es pot veure al videoclip) una estranya relació amb una parella no gens convencional.

"No hi ha cap muntatge, jo era allà enmig, esclafat per aquells dos personatges, i va ser realment divertit", comenta el músic, que confirma que en el món del videoclip "de cada vegada més s'ha de pensar en internet i preparar coses originals que requereixin poc pressupost". De fet, exemplifica Segura, "un dels videoclips més mirats del moment és el del grup Ok Go, en el qual apareixen, en pla fix, els quatre músics ballant amb unes cintes de córrer i que només ha requerit una mini DV i un trípode". Els qui també han passat darrerament pel sedàs d'aquest format són els vilers del Reboster, que comproven que així la seva música es comença a veure pels canals del Principat. "El videoclip és una petita porta cap a la televisió", comenta el guitarrista del grup , Pere Estelrich, tot i reconèixer que "de cada vegada menys la televisió opta per programes culturals".

L'enregistrament de la cinta del Reboster, que hi ha disposat del suport de la discogràfica Música Global, va tenir lloc durant tres dies en diferents indrets de Catalunya. "Varen ser uns dies molt divertits, però també amb molts de moments morts perquè, com que gravàvem en cinema, cada pla requeria una preperació", comenta Estelrich. "De fet, fins que no vàrem veure el vídeo acabat, no sabíem com quedaria", explica en relació amb un joc d'imatge congelada i en moviment que volgué crear el director, Pep Gutiérrez. El realitzador reconeix també que "aquestes produccions ara mateix tenen molt poc pressupost, però també és un gènere que et permet experimentar i fer coses diferents i originals". Veure un videoclip dels quatre que hem esmentat en aquest reportatge és ben fàcil: basta connectar-se a internet. És ben clar que ara mateix, i a diferència del que passava el 1983, la música va per altres bandes.