Vilafranca: Gaudir com a infants

La Fira de Vilafranca té moltes virtuts. Encara que no tot és perfecte. Les impuntualitats en el començament dels espectacles han estat una de les constants més incòmodes d'aquesta edició, per exemple. Però és un goig visitar-la. I ho és principalment per un dels seus més grans encerts, que és el fet de convertir el poble sencer en teatre. I quan dic el poble no vull dir els carrers, les places, els diferents envelats que s'instal·len per aquí i per allà, els bars, el poliesportiu, fins i tot les escales de l'església i, per descomptat, el teatre municipal de la vila; sinó la gent, perquè tothom forma part de la fira del poble durant aquests quatre intensos dies. Tothom és i fa teatre a la seva manera. Sortint al carrer, convertint l'esdeveniment en una cita festiva semblant a unes celebracions patronals, omplint tots i cadascun dels muntatges programats i participant massivament als cercaviles o a qualsevol altra activitat que envaeixi l'espai urbà, fent així que l'escenari de la fira s'estengui per tots els indrets de la localitat i aquesta esdevingui un gran teatre.

No és estrany que, amb aquest ambient, la sensació que resta després de la fira és la de gran èxit, encara que per ventura el nivell dels espectacles d'enguany hagi davallat una mica respecte al de l'any passat. Sobretot, i no m'és grat de dir-ho, pel que fa a les propostes insulars, el llistó de les quals no ha superat la discreció en la majoria dels casos. Però tot i així, ja ho dèiem abans, és un gran plaer assistir i participar a una festa global del teatre com és aquesta a la qual cada any ens conviden els amics de Sa Xerxa a Vilafranca. De manera que l'any vinent tampoc no hi faltarem, perquè a aquestes altures ja no són moltes les oportunitats de gaudir com a infants.