TW
0

Si una cosa vol deixar clara Joana Maria Palou, directora del Museu de Mallorca, és que el centre "no ha tancat mai les portes". Cert és que, des del passat mes de juny, les sales d'exposicions estaven tancades al públic, però la porta del museu sempre no ha estat oberta de bat a bat. "Sempre hi ha hagut algú per explicar als turistes o visitants que estàvem en obres i, evidentment, el personal del museu ha continuat fent feina tot l'estiu", digué.

Ara, després de gairebé un any de fer-hi feina (començaren per desembre de 2008), el museu ja veu ja com tot plegat va tornant a la normalitat. Palou confia que, abans de final d'any, ja es pugui obrir la pimera sala que, de moment, i a l'espera de la gran reforma museogràfica de la sala de belles arts, "utilitzarem per fer-hi exposicions temporals amb el nostre propi fons". Per a la primera mostra, confirmen des del museu, "estam preparant una col·lecció que expliqui la història del centre". L'obertura definitiva de la resta de les sales és prevista per al darrer trimestre de 2010, amb una acurada reforma museogràfica de tot el seu fons.

Les peces han suposat un autèntic trasbals al centre, ja que s'ha hagut de recollir tot el fons, embolicar-lo amb les condicions òptimes i traslladar-lo, en alguns casos, a uns magatzems externs. En el cas de la secció de Belles Arts, que ha quedat dins el centre per tal de no malmetre-la durant el transport, el Ministeri contractà una persona especializada per a la seva òptima conservació durant les obres.

Noves troballes

Durant tot aquest procès el personal del museu també ha localizat molt de material sense inventariar i que restava arraconat en condicions poc adequades. "A les golfes del centre hi havia de tot, no t'ho acabaves mai. Treies un moble i et sortien caixes i més caixes amb restes arqueològiques, àmfores, joies romanes..., de tot!", expliquen. Aquest fet, sumat al trasllat de part del fons del museu a Son Tous, ha permès recuperar nous espais per al centre, com ara un nou laboratori o una sala d'actes a la planta baixa.

Però la remodelació no només ha ajudat a trobar peces fins ara deslocalitzades, sinó que també han servit per tornar a donar vida a un aljub barroc que restava amagat darrere una paret i que havia perdut ja la utilitat. La seva localtizació, més enllà de manifestar-ne l'existència, ha permès també solucionar alguns esculls de la nova instal·lació. "L'aljub estava condemnat, però hem pogut recuperar-lo i serà el diposit d'aigua que permetrà alimentar tot el sistema contra incendis que s'ha creat", digué Palou.

I és que, precisament, les obres d'urgència del museu, finançades pel Ministeri de Cultura, tenien dos eixos bàsics: la instal·lació elèctrica i l'adequació d'un sitema antiincendis idoni per als diferents tipus de materials que concentra el museu. "No podem posar un sistema d'aigua a la sala de belles arts. Perdre un quadre cremat o banyat és exactament el mateix", sentencià la directora, que informà que en aquest cas s'ha utilitzat un "complex" sistema de gas. Una altra de les necessitats bàsiques, tant pel que fa al personal com a la delicadesa de les peces que conté, és la climatizació. "A partir d'ara podem començar a treballar en el condicionament perquè fins aleshores la instal·lació elèctrica era tan precària que no podíem endollar gairebé res sense que esclafís tot", confirmà Palou.

Un museu amb més llum

Més enllà de la nova instal·lació elèctrica, que ha substituït aquell embull de fils que escandalitzà fins i tot l'aleshores ministre de Cultura, César Antonio de Molina, la reforma també ha permès obrir finestres que han restat durant decades tancades o tapiades. "Hem omplert el museu de llum i ara ja no les tornarem a tancar. Posarem les condicions idònies als vidres i als cortinatges, però volem que la gent tingui sempre un contacte amb l'exterior", explicà Palou. Un patí com el de Ca la Gran Cristiana bé mareix ser contemplat des de tots els angles.