Excel·lent alt

Per a tots aquells que al teatre ens sentim com a casa, la Fira de Manacor és com si a casa nostra se celebràs una gran festa. Una setmana gran allà on ens retrobam tots. Tots. Els teatreferits de sempre (que cada cop som més) i el més que nombrós públic de Manacor. Que no tots són de Manacor, però que són adoptats cada any com si ho fossin per uns dies. Tots ben rebuts. I enguany hem estat gairebé 10.000. Ningú no s'ho vol perdre. Corre la veu i s'escampa l'addicció. La crisi queda a les portes. Se'n parla sempre abans d'entrar. Però a les sales només es parla de teatre. S'hi fa teatre. I del bo. Hi ha de tot. És clar. Però sobretot del bo. De fet, aquesta XIV edició ha estat una excel·lent collita. Excel·lent alt, diria jo. La millor dels darrers anys, tot i alguna decepció inesperada. Però això passa a les millors famílies.

Inclosa la de Manacor. I està bé que sigui així, perquè ens fa gaudir i valorar molt més les satisfaccions, que enguany han estat moltes. D'aquí i d'allà. En castellà i en català. Còmiques i dramàtiques. Clàssiques i avantguardistes. Al teatre i al carrer. Fins i tot al museu enagista de fora vila. Es pot demanar més? Penso que no. I ho dic amb la mar al cor. Per cert, enguany podíem votar el millor espectacle. El públic tria. I si em permeten fer una travessa (que no és més que la traducció dels meus desitjos): Exercicis d'amor, Exitus i Mundo y final. Ja veurem. Encara que el 10, l'excel·lent alt que dèiem abans, se l'emporta la Fira. El conjunt. I els de sempre. De Tomeu Amengual cap a baix, tots els implicats. Un fort aplaudiment per a ells. Gràcies, un any més.