Aljubs i basses de Planícia

Iniciam la ruta al camí de les cases de Plancía, que es troba situat a la carretera de Banyalbufar-Estellencs, un cop passada la font de la Menta. Després d'uns inicials pendissos, assolirem el portell que dóna entrada al primer olivar, dit l'Olivaret de Mar. Amb la majestuosa mola just al davant, deixarem a la dreta el sementer de Baix i el final de la "ruta de la font de l'Obi". Després d'uns suaus revolts, passarem el pla de les Castanyoles i posteriorment el Camp Gran. En deu minuts assolirem una important cruïlla, amb un camí de carro a la dreta per on parteix la "ruta de l'aljub dels Cristians", cap on ens dirigim.

Avançam per una via de bona factura. Llavors el camí circula per un bosc encisador on es troba l'aljub dels Cristians. És de planta rectangular, de volta de canó i amb la boca oberta a ponent. Aquí té una basseta que recull l'aigua de coster a través d'una síquia excavada al terra. La boca fou tapiada amb peces de marès per servir de filtre.

Continuam per la ruta assenyalada, ara per un camí de caçador. Al cap de poc sortirem en un nou camí de carro, on la ruta ens mena a l'esquerra. Nosaltres, en canvi, voltam a la dreta fins a trobar dos espectaculars colls i una olla de calç. Ara, fora camí i amb la paret de partió sempre a la dreta, pujam per vora d'un xaragall fins a trobar l'aljub del Bosc Gran. És un dipòsit de planta rectangular que recull aigua d'escorrentia que procedeix del coster. Té un petit coll prismàtic.

Continuam ara pel camí del Bosc Gran. Al cap de poc trobarem una cruïlla, on seguim cap a l'esquerra, guiats per uns punts vermells que ens duran al pas de la Rata, un accés a la part alta de la mola una mica dificultós i només apte per als excursionistes experts. A dalt, topam el camí del Carro, el qual travessa tota la Mola. Continuam cap a l'esquerra fins que en un replà trobem la Bassa Roja, un magnífic dipòsit de planta rectangular cobert per una volta de pedra.

Des d'aquí continuam pel camí del Carro fins a assolir la desviació cap a Planícia i l'Arboçar, que de moment obviam. Continuam, per tant, cap a llevant fins a passar un petit freu, rere el qual es troba l'aljub del Puig. Es tracta en realitat d'una bassa coberta per una volta tosca. Recull l'aigua del coster veí, a través de la boca, la qual disposa d'una llinda de pedra. A final del segle XIX, l'arxiduc en fa menció. Ja que hi som, coronam el cim d'aquesta magnífica muntanya, des d'on obtindrem unes belles vistes de Banyalbufar i de les cotes de Puigpunyent, Esporles i Valldemossa.

Tornam pel mateix camí i en la desviació cap a l'Arboçar-Planícia ens hi amollam. Després d'un petit tram amb un seguit de ziga-zagues, trobarem la joia d'aquesta muntanya, els Aljubets. Consta de dos dipòsits, l'un destinat a l'abastament humà i l'altre als animals. Té més de 13 de llargària. Segons la data inscrita a la llinda de l'accés, l'aljub va ser construït el 1882, encara que sabem que sobre una estructura anterior.

A partir d'aquí el camí davalla aviat. Després d'uns deu minuts assolirem una petita plana, on s'alça aljub del Porxo, també coneguda com la Bassa Nova. Es tracta d'un dipòsit de planta rectangular que recollia l'aigua per la part posterior. A la vora hi ha un porxo que servia per guardar animals, especialment porcs.

Des d'aquí mateix, i ja fora del camí del Carro, parteix el camí del pas de la Mola, el qual ens durà a les cases de Planícia. Aquest bellíssim pas té un camí de ferradura que dibuixa un seguit de revolts amb el corresponent marget de sosteniment. A la part baixa del pas trobarem la bassa del pas de la Mola, un dipòsit de planta rectangular amb una graonada a l'interior per al bon accés.

En la pròxima cruïlla tombam cap a la dreta, tirada que ens durà a les cases de Planícia. Des d'aquí, pel camí de les cases, tornam al punt de partida.