L'oratori del Sagrat Cor de Jesús

En aquest lliurament us proposam una magnífica i poc freqüentada ruta, d'unes dues hores i mitja de durada i apta per a tot aquell avesat a trescar amb regularitat per la muntanya. Se situa, a més a més, a frec del nucli urbà de la ciutat de Manacor, concretament a migjorn (per tant, hi podem arribar fins i tot amb tren). Com a recomanacions, cal dur molta d'aigua (sobretot si es fa en aquestes dates), calçons llargs (a voltes trobarem bastant vegetació) i moltes ganes de gaudir d'un territori singular i carregat d'història. El punt d'inici se situa a l'ermita de Santa Llucia, fundada en el segle XVIII. Després de gaudir d'aquest indret, davallam fins al revolt on parteix un camí de terra. El camí és de carro, reobert modernament amb cullera, molt més agradable que l'asfalt. Aviat trobarem el primer punt curiós de la ruta: sobre el cim del primer turó es troben les instal·lacions per practicar la modalitat esportiva de tir al plat.

Des d'aquí ja tenim una clara perspectiva de tot el que ens queda de ruta, amb el puig de Llodrà, la roca des Castellet i l'oratori del Cor de Jesús al fons. El camí de carro continua, ara en sentit descendent. A la dreta ens queda una paret seca, la qual ens acompanyarà intermitentment fins a la roca des Castellet. El camí travessa un coll i llavors pren una pujada molt forta; deixa a l'esquerra una torre d'alta tensió i es decanta cap a la dreta de la carena. Una mirada arrere ens farà gaudir de la bellesa de l'entorn. A partir d'ara el camí esdevé tirany, generalment sense fites però fàcil de seguir. Com a indicació general, la ruta no es decanta generalment de la carena. Aviat passarem per una zona més planera, denominada es Collet, i llavors torna a prendre un fort ascens. El tirany dibuixa un gran nombre de ziga-zagues, especialment per superar la gran quantitat de matoll que pobla aquestes muntanyes. Un cop a dalt serem al cim del puig de Llodrà, amb 300 metres d'altitud i coronat pel clàssic vèrtex geodèsic. Continuam en la mateixa direcció.

El tiranyó baixa amb rapidesa, en alguns punts amb bastant de rost. El sender pega a un coll limitat per una reixa. Veurem un cartell que ens envia cap al nord-est, cap al coll des Castellet, on hi ha un botador. Pujam novament el rost i fins a tocar la roca. Des de la cara de migjorn -allà on ens trobam- es pot pujar al cim amb facilitat. Només caldran una mica d'agilitat i bona tècnica de grimpatge. Aquí dalt ve a la ment l'univers de les rondalles de mossèn Alcover, especialment la que es titula Sa Roca des Castellet i s'encantament que hi ha.
Baixam des Castellet i ens dirigim a la reixa, on trobarem un magnífic botador -cap de tan bo com aquest a la serra de Tramuntana!-. Passam la partió amb facilitat i avançam vorejant una altra partió. El tirany, força definit, ens durà a un nou botador, situat a l'angle de dues reixes. Un cop superat, remuntarem una zona plena de pedres que sembla que foren deixades aquí per a la construcció de l'oratori. Som a tan sols dos minuts del nostre objectiu i a 332 metres d'altitud.

Segons paraules del mateix mossèn Alcover, a finals del segle XIX es volgué aixecar damunt el puig de sa Cabana un petit santuari dedicat al Sagrat Cor de Jesús. Els promotors foren els preveres Miquel Parera i Jaume Bosch, que aconseguiren que el propietari de la muntanya cedís el cim a l'església. En 1880 s'hi construí una petita capella, però aviat fou substituïda per una altra de major cabuda. Això dugué els promotors a plantejar la construcció d'un temple de grans dimensions. D'aquesta manera es posaren en contacte amb l'arquitecte Bartomeu Ferrà, qui féu l'esbós d'un edifici de planta rodona, rodejat d'un pòrtic i coronat per una cúpula, tot inspirat en el templet del quadre de Rafael L'Esposori de la Mare de Déu. Les obres començaren, però aviat s'abandonaren (inicialment només de forma temporal) perquè els doblers es destinaren a l'edificació del nou temple parroquial de Manacor. A principis del segle XX, s'intentà continuar les obres, però la iniciativa no fructificà. D'ençà, aquell bell projecte quedà aturat i l'estructura que avui podem contemplar és l'herència d'aquella conjuntura. Pel mateix camí, tornam a l'ermita de Santa Llucia, on posam fi a aquesta bellíssima i extraordinària excursió.