TW
0

Els diferents corrents plàstics sorgits des del modernisme fins avui dia viatgen per les estances del casal de Can Prunera de Sóller. Repartides en quatre pisos, les obres de més de cent artistes repassen a partir d'ahir les tendències plàstiques de tot un segle, des la precisió de Santiago Rusiñol i la màgia de Joan Miró fins a la virtuositat de Kifer, Giacometti, Kandisnky i Toulouse-Lautrec. El casal, bastit l'any 1911 per Joan Magraner, esdevé a partir d'avui un veritable centre d'art i cultura on les expressions plàstiques juguen un paper cabdal, amb l'antiga delicadesa modernista amb la qual està decorat Can Prunera.

Sota el títol Del modernisme al S. XXI. 101 obres damunt paper dels grans artistes contemporanis", la segona planta de l'edifici allotja en quatre sales un gran volum d'obres de la Col·lecció d'Art Serra. Entre les peces, que recorren al llarg de cent anys pels diferents estils pictòrics de cada època, hi destaquen les d'artistes internacionals com Utrillo, Egon Schielle, Münch, Magritte, Dubuffet, Giacometti, Cezane, Herbin, Penck, Oppenheim, Mathieu, Magritte, Dufy, Dubuffet i Mattise, entre d'altres. Una part d'aquestes grans obres de la Col·lecció d'Art Serra es trobava emmagatzemades al Museu d'Art Modern i Contemporani Es Baluard de Palma, fora d'exposició i sense que els visitants en poguessin gaudir.

Al mateix pis també hi ha un seguit de peces d'artistes illencs o relacionats estretament amb Mallorca, que els assistents a la inauguració pogueren apreciar ahir en la seva visita a aquest nou museu. Així, els treballs de Carbonero, Bennassar, Ramis, Roig, Canet, Capellà, Costa, Espases, Aranda, Amador i Aguiló es donen la mà amb els de Sapere, Riera Ferrari, Lin Utzon, Rebecca Horn, Armstrong i Choung Fux, entre d'altres, vestint les parets d'aquesta planta. Chillida, Sicilia, Penck, Calatrava, els membres del grup El Paso (Pablo Serrano i Rivera) i artistes de Dau al Set, com Joan Ponç, Clavé i Tharrats, també formen part de les creacions que donen vida a aquest nou centre del modernisme.

Davallant per l'escala de caragol, Can Prunera ofereix als visitants un recorregut artístic més enllà del modernisme, un estil que rep el públic amb una planta principal vestida amb Monasterio de Poblet, de Santiago Rusiñol; Vista de la Bahía de Palma, d'Emilio Meifren; un oli sobre taula de l'escola Bassano (s.XVII), gentilesa de Paula Marcús; i una peça de Cristòfol Pizà, de part de T. Morell Serra. Les obres d'art no són les úniques que vesteixen Can Prunera. El museu dedica dues de les seves sales a una exposició de pepes antigues, diferents habitacions decorades al més pur estil modernista, una biblioteca i sales de llibres completen el recorregut cultural i artístic, que des d'avui mateix els assistents poden realitzar a Can Prunera. Fins al proper dia 30 el casal realitzarà jornades de portes obertes per celebrar amb els visitants la seva renaixença.

Notícies relacionades

De Sóller cap a terres llunyanes

L'estat social i econòmic de la vall de Sóller ha estat marcat pels moviments migratoris que durant el segle XIX es donaren a la ciutat. Les ànsies de fer fortuna o, simplement, de trobar un millor benestar feren que centenars de sollerics partissin cap allà deçà de la mar. En aquest cas, França fou la destinació escollida pels emigrants de la Vall. Aquest fet n'ha marcat la història i les relacions que encara avui s'hi mantenen. Aquests viatges i el que comportaren queden palesos a partir d'ara al llibre L'emigració sollerica (1836-1936), un ampli estudi sobre les causes de l'emigració i els noms d'aquells que sortiren de Sóller. El treball és obra d'Antoni Quetglas i Joan Estades i s'hi pretén "exposar el patró migratori en el temps i l'espai seguint el concepte de marxa migratòria", explica Quetglas a la introducció.

Joan Estades fou una de les persones que més treballà aquest camp i consultà els padrons municipals per tal de localitzar tots els sollerics que partiren cap a França o les amèriques. El treball de Quetglas, d'estudi i conclusions, també ha estat cabdal per a la publicació d'aquest llibre, que es presentà ahir capvespre a Can Prunera durant l'acte d'inauguració del centre cultural. L'historiador local Antoni Quetglas destacà l'empenta d'aquests sollerics que partiren fora i com el casal de Can Prunera "és reflex del que fou la nostra societat". Durant l'esdeveniment d'ahir també es remarcà la feina del finat Estades, que "buidà els padrons locals durant anys", digué Quetglas. Aquella societat emigrant no caurà ara en l'oblit.