“Els professionals dels mitjans són mestres”

El treball que Calafat presenta consisteix a reivindicar l'ús qualitatiu de la llengua catalana. "Actualment, hi ha institucions i entitats que han fet molta feina per normalitzar la llengua, han donat eines perquè pugui arribar a tots els àmbits d'ús. Tanmateix, queda enlaire l'ús qualitatiu". Es tracta d'emprar els recursos d'una llengua tant com sigui possible, sense anar a cercar-los a una d'externa, que, curiosament, "sempre es van a cercar a l'espanyol", assegurà Rosa Calafat en una de les seves intervencions.

El tema de l'anomenada segona oralitat -el llenguatge que, tot i que sembla oral, emeten els mitjans de comunicació- ha estat l'eix central del curs. "La gent que ve de fora i vol aprendre el català té dret que li ensenyem una llengua completa i, molt sovint, és la dels mitjans de comunicació", va assenyalar la professora. La qüestió que es planteja Calafat és quina és la qualitat de llengua que aquests mitjans ofereixen. "La qualitat no és suficient, perquè té una dependència del castellà. Entre dues opcions, sempre es tria la més propera a l'espanyol". Aquesta dependència unilateral del castellà és el que empobreix el llenguatge col·loquial que apareix als mitjans de comunicació. "Sembla que no està preparat, però hi està molt. En aquest llenguatge, podem dir "mosquejar", perquè és col·loquial, però no podem dir "gresca", perquè és dialectal. Això mediatitza el català i el fa més dependent del castellà que en moltes lleis predemocràtiques", afegí Calafat.

Allò que Calafat, Marquet i Castellanos reclamen amb el seu manifest i el curs que han impartit és que els professionals dels mitjans de comunicació s'impliquin en aquest ús qualitatiu de la llengua. "Se'ls ha d'exigir una consciència lingüística, perquè són mestres, ja que tenen molta presència mediàtica", es mostrà contundent la professora de la UIB.

La feina que ha fet, amb Castellanos i Marquet, ha estat analitzar una sèrie de llibres d'estil i veure la diferència entre uns i els altres. Alguns d'aquests manuals tenen com a objectiu introduir termes que no són admesos, però són del llenguatge col·loquial. Una altra diferència important, segons Calafat, "és l'objectiu que es marquen aquestes guies d'estil. Hi ha mitjans que es plantegen a qui va dirigida la informació, mentre que d'altres no ho fan".

Un dels altres eixos centrals de discurs de Calafat és el que ella anomena "prejudicis nous". "Si abans un prejudici era pensar que parlar català feia de poble, actualment es considera que dir "gresca" en comptes de "marxa" fa dialectal. Això és un prejudici nou, que afecta la qualitat lingüística", afirmà.

Finalment, pel que fa al llibre que aviat presentarà, amb el títol Torcebraç entre dues cultures, la lingüista se centra en aquest ús qualitatiu "i com això afecta el cervell del parlant", assenyalà. Així, analitza formes lingüístiques dites que denoten un prejudici lingüístic. "Com tots els prejudicis, es presenten amb coloraines, de tal manera que semblen naturals", va apuntar.

D'altra banda, Calafat també participà en un homenatge que es va fer a Pompeu Fabra. "Si a Xàtiva, a un carrer d'Inca o al metro de Barcelona es parla català, és perquè Fabra ens va llegar una llengua capaç de ser reconeguda al món, una codificació amb un estàndard. Una comunitat necessita una llengua i un territori. El territori ens el va deixar Jaume I, la llengua ens l'ha feta moderna Pompeu Fabra", conclogué.