La UCE recorda els 50 anys de la Nova Cançó

Un dels grans temes que es tracten aquests dies a la UCE és la celebració dels 50 anys de la Nova Cançó. Per això, ahir l'acte central va tenir tres protagonistes prou relacionats amb la temàtica, com són el col·laborador de dBalears Bartomeu Mestre, Lluís Serrahima i Teresa Rebull. També era previst que hi participàs Pau Riba, però finalment no va ser possible. Bartomeu Mestre, autor de llibres com Balada d'en Guillem d'Efak i Crònica de la Nova Cançó, parlà de la figura de Guillem d'Efak i recordà l'efecte social d'aquest moviment que significà la recuperació de la vella cançó que "durant el franquisme va ser segada", explicà. També rememorà com actualment, en l'àmbit dels Països Catalans, "disposam d'un nivell musical que pot competir amb qualsevol altra llengua". Però alhora esmentà el menor compromís crític del contingut de les cançons actuals. Mestre va tenir paraules per als Setze Jutges, reivindicant que no se'n parla a les històries de Catalunya.

"Cada poble a cada cantó de qualsevol indret d'aquest país hauria de tenir alguna referència als Setze Jutges", apuntà. Lluís Serrahima, autor del que es considera l'article fundacional de la Nova Cançó, anomenat Ens calen cançons d'ara, publicat l'any 1959 a Germinabit, féu un repàs a la seva contribució a la Nova Cançó. Serrahima parlà dels anys en què rebia persones a casa seva que cantaven, alguns tan coneguts avui com Maria del Mar Bonet i Joan Manuel Serrat. Alhora, explicà com feia cançons amb Miquel Porter i com cofundaren els Setge Jutges. Serrahima fou qui ajudà Maria del Mar Bonet a enregistrar el seu primer disc i escrigué amb ella la cançó Què volen aquesta gent.

La intervenció de Serrahima també inclogué algunes anècdotes d'aquella època, com quan intentà convèncer Joan Manuel Serrat perquè no cantàs en castellà o el dia en què va presentar Espriu a Raimon. Per la seva banda, Teresa Rebull, la cantant més veterana i significativa de la Nova Cançó, qui va patir l'exili a París i autora del llibre de memòries titulat Tot cantant, explicà emocionada com decidí cantar "per poder dir coses, per poder lluitar". Va deixar la seva família allà i tornà cap a Barcelona. "S'ha de defensar la llengua catalana, perquè la llengua és la sang d'un poble", assenyalà. Dins el marc de les diferents activitats organitzades a la UCE, s'ha pogut assistir a un curs específic anomenat "Literatura, música i societat: la Nova Cançó", en el qual especialistes com Llorenç Soldevila, Claudi Martí i Joaquim Vilarnau han valorat aquest fenomen i també s'hi ha projectat el documental La Nova Cançó.