Can Prunera pren forma

Després de les obres de rehabilitació, les bastides abandonen les estances de Can Prunera, que el proper dia 24 obrirà les seves portes com a Museu Modernista, i comencen a arribar-hi els elements que convertiran aquest cèntric immoble de Sóller, que és un Bé d'Interès Cultural (BIC), en un nou espai cultural de referència que promou la Fundació Tren de l'Art. S'ha començat pels mobles originals, que ja van ocupant les estances on s'exhibiran després de passar pel taller de restauració. La setmana que ve, hi seran també les obres d'art de la col·lecció permanent i les de les temporals, com també els llibres de bibliòfil, els que integraran la biblioteca especialitzada en art, a més de les pepes antigues propietat del col·leccionista León López. Can Prunera comença a prendre forma com a museu sense perdre aquest esperit de casa urbana familiar alçada al carrer de la Lluna, el més comercial de la Vall, en el primer terç del segle passat com a exemple de la bonança econòmica que es vivia a la contrada arran de les relacions comercials amb França.

Per això, les obres de "destacats artistes plàstics dels segles XIX i XX, des del modernisme fins a l'actualitat", com explica Dolors Duran, responsable de la museïtzació del projecte, hi compartiran espai amb els elements originals: mobiliari, marcs de finestres i portes, vitralls, sòl hidràulic, làmpades i pintures ornamentals que decoren parets i sostres i que emmarquen l'escala helicoïdal decorada amb motius vegetals. L'ornamentació inspirada en la natura, pròpia del modernisme, tant la de tipus floral com la que representa insectes i altres animals, recorre gairebé totes les habitacions. El mobiliari modernista -igual que la fusteria-, que es començà a muntar ahir, s'han restaurat en dos tallers: el de Jordi Alujas i el que dirigeixen Kika Coll i Mario Santos. La fusteria, "bàsicament caoba de pi nord" ha necessitat, sobretot, una neteja a fons "i sempre que ha estat possible, s'hi han conservat els acabats antics", manifesta Kika Coll.

"Estructuralment es trobaven en bon estat, encara que a les finestres i a les portes de la façana del jardí els pega el sol i això fa que els olis s'hi apilotin". Quant als llits, armaris, miralls, vitrines, tresillos de raconera, cadiratge, butaques, aparadors i mobles de despatx, "havien patit els desperfectes propis de l'ús, uns més que d'altres: pensi que tenen cent anys". Així ho afirma Jordi Alujas, envoltat de peces històriques amb acabats de marqueteria, talles daurades, decoracions florals i fustes tan diverses com olivera, noguer, cirerer i taronger.
Encara que el mobiliari és bàsicament modernista, com l'arquitectura de l'edifici i la decoració exterior, hi ha dos dormitoris que s'adscriuen a altres estils. Un d'anomenat alfonsí, que correspon al regnat d'Alfons XII de final del segle XIX, i un altre que s'emmarca en "un historicisme dels anys vint del segle passat".