TW
0

No pretenia ser un revaival, sinó un homenatge a tota aquella gent que organitzà i participà en el "Woodstock mallorquí": el festival SelvaRock.

Un miler llarg de persones ompliren ahir els terrenys de la Central de Selva amb la il·lusió de gaudir de dotze hores seguides de bona música des de Joan Bibiloni fins al Dr. Feelgood i Pau Riba. Públic n'hi havia de totes les edats: joves, adolescents i, fins i tot, alguns pares que, ara fa trenta anys, inundaren la localitat de la Serra amb moltes ganes de bauxa i, val a dir-ho, amb un grapat d'anys menys.

Així doncs, vint-i-tres anys després del darrer festival, Selva recuperà ahir la tradició del rock amb un concert "únic", tant per la qualitat dels participants com perquè els organitzadors tenen clar que no es tornarà a repetir mai més.

Notícies relacionades

El cartell d'aquesta setena edició del SelvaRock pot qualificar-se d'equilibrat, en el sentit que inclogué bandes locals (5), d'altres que ja havien actuat en les primeres edicions (3) i de contemporànies, joves i sembla que amb projecció (3).

El festival l'encetaren amb una hora de retard tres grups selvatgins: els Dorian Gray, Last i Club Sibarita. El torn dels clàssics arribà a les deu, amb Joan Bibiloni, que ja havia actuat el 1977 sota el nom de Milan & Bibiloni. A les onze tocades, pujà sobre l'escenari el canyer Pau Riba amb la banda Mu. L'actuació del català se centrà en temes del Diòptria, probablement el seu disc més subversiu i més adequat per a l'ocasió. També es tracta del més bo o reeixit, si feim cas a un revista especialitzada que qualificà el Diòptria com el millor disc en llengua catalana de la història.

Després de Riba, havien de tocar els locals Son dos i, passada la mitjanit, havia d'arribar el torn dels britànics Dr. Feelgood, un altre grup que ja havia participat en l'edició de 1980 del SelvaRock. El cartell el completaven Sidonie, Stautas de Sal, els eivissencs Ska bottom Boat i Dinamo, que havien de tancar el festival amb un concert previst per a les sis i quart de la mantinada.

Malgrat el pas dels anys, Gaspar Palou de l'organització continuava baratant les bombetes, tal com feia fa trenta anys. I és que era una nit ben especial per a molts d'ells.