Un altre Selvarock històric

Ni els auguris més optimistes no haurien predit l'èxit -quant a assistència i a organització- amb què es realitzà el Selvarock 2009. Fins a dotze mil persones, segons el Consell de Mallorca, es congregaren a la finca de la Central per presenciar les actuacions de Dr. Feelgood, Pau Riba, Joan Bibiloni i Stautuas de Sal, entre d'altres. A les set i mitja del matí, més de dotze hores després de començar, Dinamo interpretà les notes que tancaren el concert en homenatge del mític "Woodstock mallorquí", com s'ha qualificat després el Selvarock. Encara hi havia 300 o 400 individus ballant. A part de l'hora de retard amb què es va iniciar el festival -que ja no es va recuperar perquè totes les actuacions es feren una mica més tard d'allò previst-, la vetllada es va desenvolupar sense complicacions. Els aparcaments que s'havien habilitat a finques del voltant s'ompliren, però no es varen col·lapsar. A més, a penes calia fer coa a la barra per beure alguna cosa i les actuacions es podien seguir sense atabalar-se per la multitud. Va anar-hi molta gent, però no es produïren aglomeracions.
Esperit

Quant a l'esperit dels primers Selvarock, poca cosa en quedava trenta anys després si exceptuam el vibrant concert de Pau Riba, els Dr. Feelgood, alguns organitzadors i una part dels assistents. El context ja no és el mateix i les ànsies de llibertat política s'han relaxat. Així, la major part del públic que va acudir al Selvarock 2009 ni tan sols no havia nascut quan es va celebrar el darrer dels històrics, el de l'any 1984. Això no implica, però, que no es veiés gent de més de 50 anys disposada a rememorar els mítics Selvarock d'abans. "Nosaltres hem vingut per veure Pau Riba i Dr. Feelgood. En acabar, partirem", va confessar una parella de ‘progres' palmesans.
De fet, va ser durant l'actuació de el grup britànic Dr. Feelgood quan més es va omplir la Central. El públic es va mantenir amb Sidonie -banda catalana contemporània amb projecció i adreçada a un auditori jove-, però després l'espai va començar a buidar-se.

Abans havien tocat Joan Bibiloni i Pau Riba, que ja havien anat a Selva el 1977. D'aquest darrer basta dir que començà amb Kithou i acabà amb unes magnífiques L'home estàtic i Noia de porcellana revisades, més elèctriques. És el que la gent volia sentir. El que tampoc no es repetí va ser el botellot, que el 1980 ja existia. Els encarregats de la seguretat es cuidaren de revisar les bosses d'aquells que accedien al recinte per tal d'impedir que hi entrassin begudes. La marihuana encara es prohibeix, però se'n continuà consumint. Com a anècdota, la d'una colla d'amics que es traslladà al Selvarock amb tenda de campanya i ganes de muntar-la en un lloc pròxim. No pogueren fer-ho: encara que l'organització havia cercat finques per a una possible acampada, finalment no es va arribar a un acord amb els propietaris.