“En arquitectura sempre guanyen els més dolents”

L'arquitecte Pep Quetglas Riusech (Palma, 1946) ha estat guardonat amb el premi Nacional de Cultura de la Generalitat en la seva modalitat d'Arquitectura i Espai Públic. Aquest reconeixement, que atorga el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), ha recaigut sobre el mallorquí, segons un jurat compost per 24 personalitats del món de la cultura, per la seva "incansable investigació i divulgació" sobre Le Corbusier incorporats a Massilia. Annuaire d'etudes corbuséennes.

Què recull aquest anuari?
La col·lecció Massilia, que du per nom el del transatlàntic en el qual Le Corbusier viatjà per primera vegada a Amèrica, i constitueix una sèrie d'anuaris dedicats a l'estudi de l'obra d'aquest arquitecte. L'objectiu d'aquests anuaris és tractar de comprendre l'obra de Le Corbusier, pot ser l'arquitecte que millor ha presentat l'esforç individual, l'estar a l'altura de les circumstàncies, l'enfrontar-se als temps en els quals hagué de viure, com a condició, estímul i objectiu de l'existència humana.

Però la vostra relació amb Le Corbussier ve de lluny. Per què l'escollíreu a ell per estudiar l'arquitectura?
El meu interès per aquest arquitecte ve de fa uns 15 o 20 anys i el definiria com quelcom absurd. Vaig pensar que per estudiar un edifici es necessita molt de temps. Una vida és tan curta que havia de seleccionar. La tria de Le Corbussier fou una qüestió d'economia cultural. Era el que millor m'esqueia perquè coneixia el seu entorn i les característiques socials en les quals va viure, les franceses del segle XX. A més, tots els seus papers estan molt ben classificats i guardats en una fundació, així que no havia de recórrer mig món per tenir informació sobre el meu objecte d'estudi.
Voleu dir que és un arquitecte de fàcil estudi?
Sí. És com els metges o biòlegs que estudien amb ratolins perquè és una manera fàcil d'aprendre sobre l'espècie humana. Le Corbussier és molt visual, té molt poca profunditat cultural.

I com valorau l'obra de Le Corbussier?
És de les dues o tres més influents del segle XX, malgrat que va fracassar com a arquitecte modern.

A què vos referiu amb un "arquitecte modern"?
Aquell que basa la seva arquitectura en funció de les necessitats de la gent que ha d'ocupar l'edifici o a allò que vagi adreçat. Els arquitectes moderns suposaven que l'arquitectura havia de satisfer necessitats.

I aquesta arquitectura al servei de la gent ha fracassat?
És clar. Només basta sortir al carrer i mirar el palau de congressos. Els edificis que estan al servei de les necessitats humanes no han triomfat. No passa com al cinema. En arquitectura guanyen els més dolents.

Si tinguéssiu més temps, quins arquitectes haguéssiu escollit per estudiar a fons?
Vaig apropar-me a Le Corbussier per pragmatisme, però n'hi ha de tan o més importants que ell, com Frank Lloyd Wright, que va fer el Guggenheim de Nova York, i és per a l'arquitectura allo que Picasso és per a la pintura. Tota l'arquitectura moderna passa per ell. També destacaria Adolf Loos, qui millor ha definit l'arquitectura moderna.
Teniu una dilatada trajectòria com a crític, que també vos reconeix aquest guardó. També vos dedicau a

l'ensenyament. Com intentau transmetre el saber als alumnes?
Només faig classes de doctorat i d'assignatures optatives. Jo vull ensenyar als alumnes l'arquitectura com si els ensenyàs a pescar. Els vull transmetre la sensació que tinc jo pescant, que m'ho passo bé. Gaudesc intentant comprendre com un arquitecte ha fet un projecte i aquest sentiment és el que vull transmetre als alumnes. Si jo m'ho pas bé, tu també ho pots fer.

Pel que fa al premi Nacional de Cultura de la Generalitat que vos han concedit, estau content?
Jo crec que és un error donar premis d'arquitectura a aquells que, com en el meu cas, no han construït mai. Pot semblar humilitat, però hi ha molts arquitectes al Principat que se'l mereixen més que jo.

Creieu que és menys important la teoria que la pràctica?
Crec que la teoria no és important. Com va dir l'arquitecte finlandès Alvar Alto: "Déu va donar el paper als arquitectes perquè projectassin i qualsevol altre ús està fora de lloc". Escriure sobre arquitectura és malbaratar paper.