“Doblar la pel·lícula fou un trauma”

No és molt normal això d'assitir a les estrenes de la pel·lícula amb un col·loqui?
Sí, estam fent una mena de gira promocional i ja hem passat per Madrid, Valladolid, Pamplona, València i Girona. És una idea del nostre productor que considera que s'ha de perforar per sota. Pensam que és una pel·lícula de llarg recorregut, volem que la gent en parli i la recomani. Hem estrenat amb només 18 còpies i anam ampliant..., una mica al contrari de les altres pel·lícules.

Centrau la vostra història en una família que es reuneix per un funeral. Aquesta història d'on la vàreu treure?
Sempre m'han agradat els temes propers en els quals em pugui sentir segura a l'hora d'escriure'ls. Si cerques una trama molt llunyana corres el perill de caure en els tòpics i jo volia ser coherent. Va donar la casualitat que, mentre cercava tema es va morir el meu padrí i vaig trobar un marc perfecte en el qual ambientar el film. A part, la família era un bon tema, perque és com el principi de tot, és l'origen, és el que et condiciona i et fa ser com ets, et marca i et determina.

I què volíeu dir en el fons?
És una reflexió sobre la institució familiar i no crec que hi hagi cap missatge a donar. De fet, a mi em molesten molt les pel·lícules moralitzadores. El que sí diu aquesta és que la família no és aquella institució feliç que ens intenten vendre, sinó que és una unitat molt complexa i allò que en principi hauria de ser un espai transparent i de confiança a vegades pot ser tot el contrari.

Retratau una família burgesa, catalana i molt concreta. Això, fora de Catalunaya com s'ha vist?
En el fons, el film parla de la incomunicació i aquí tothom s'hi troba identificat. Justament perquè és una pel·lícula molt local, acaba sent molt global.

La vàreu rodar directament en català. Això va ser una desició valenta?
Hi ha un 70 per cent en català i també un poc de castellà i de francès. Com que jo sempre veig pel·lícules en versió original, a mi en el cine l'idioma m'és absolutament indiferent. Per mi l'idioma no és cap trauma, allò que sí me'n suposà un, en un moment determinat, va ser doblar la pel·lícula.

I per què la vàreu doblar?
Pensa que hi ha moltes ciutats que encara no tenen un circuit de pel·lícules en versió original i això és molt trist. A l'hora de doblar-la, vam treballar moltíssim. Vam dedicar-li fins a quatre vegades més del temps que seria necessari per fer un doblatge convencional. A l'estudi no ens podien ni veure, per tant pesada com em vaig fer. Crec que és la pel·lícula de la història que més temps ha dedicat al doblatge i, tot i això, tampoc ha quedat perfecte.