Iniciam la marxa al mateix poble de Caimari, concretament en el carrer de Nostra Senyora de Lluc, que més amunt esdevé la carretera que puja al santuari. Al primer revolt neix el camí vell de Lluc, ben senyalitzat. Des dels murs que limiten aquesta magnífica via i que, a més, serveixen d'excel·lent mirador damunt els marges d'oliveres, tendrem una fantàstica perspectiva del puig de n'Escuder, que ens queda ben davant.
Al fons de la vall, es veu el puig de n'Ali, de 1.037 metres. Al cap de poc temps passarem sota un gran penyal, de vegades ocupat per escaladors. Es tracta de la penya del Cavall Bernat que, a més d'un singular topònim, conté una bella llegenda protagonitzada per la Mare de Déu i una filosa. Més amunt, un cop deixat el Còdol d'en Seda -una roca amb un singular foradí-, travessarem la carretera de Lluc i remuntarem la Costa Llarga. Dalt del coster passa per davant les cases de Son Canta. Sortim a la carretera i la davallam uns metres fins a assolir el primer revolt, on es troba un portell limitat per una barrera, per on continuam. Es tracta del camí de la coveta Negra, un indret farcit de les restes de l'explotació forestal d'antany.
En la primera bifurcació important continuam a la dreta i assolirem el coll, on ens incorporarem al tram conegut com la Llangonissa. Un cop a dalt, arribarem a la Bretxa Vella, un pas obert a la roca que ens farà gaudir del Salt de la Bella Dona. Continuam pel camí fins passar vora el Guix i més avall per la font homònima, encara avui amb un filet d'aigua. El camí ens du fins a la carretera de Lluc, concretament al coll de la Batalla.
Vora el restaurant i la benzineria del coll neix un camí per on continuam. Avançam per una tirada de carro relativament recent, a manera de pista forestal, que discorre cap a llevant. La tirada acaba en una mena de rodona. Aquí neix un camí de muntanya que, amb tendència migjorn, es dirigeix cap a un portellet conegut com el pas d'en Bartomeu. Després, entre un roquissam una mica incòmode, assolim el coll de la Rota, flanquejat pel puig des Castellot (680 m). No molt enfora hi ha la casa de neu de les Figueroles, perduda entre el matoll.
Des del coll de la Rota continuam en davallada cap a les Figueroles. El sender es troba poc marcat i travessa l'anomenada Rota d'Alt. Més avall arribarem a la caseta de la Rota, que es troba en ruïnes. De la ruïna continuam en davallada entre alguns marges esbaldregats, fins que aviat arribam a la marjada de la font de la Rota, amb una surgència que discorre fins a una pica.
Des de la font de la Rota continuam el descens per l'esquerra, amb la capella Blava just a l'enfront (684 m). Més avall trobarem la font de la Mata, situada en una petita plana. Després de la surgència, trobarem un portell que du al rafal de les Figueroles, una explotació ja documentada a final del segle XIV. Històricament ha estat en mans de la família Amer del Castell. Actualment, és finca pública. Observar l'arquitectura d'aquestes antigues cases és entendre un passat de supervivència.
Per baixar a Binibona cal reprendre el camí de ferradura que ve d'Alcanella i seguir-lo en direcció descendent. Després de travessar un portellet sense barrera i de superar un collet, davalla vorejant la falda de la muntanya, amb un extraordinari paisatge de fons. Més avall, passada la coma de les Vaques (esquerra), el camí volta cap al sud-est per després d'un seguit de revoltets sortir a la coma Llarga. Seguim el camí de carro sempre vorejant el torrent dels Picarols (dreta) i el puig del Castell (esquerra). Més avall, en la confluència amb el torrent de Sant Miquel, sortirem de la pista a la dreta, travessarem els dos jaços i seguirem el camí que du a Binibona.
L'origen d'aquest llogaret es troba en el rafal Benimala, que apareix al Llibre del Repartiment (1232), en el qual les seves vuit jovades de terra correspongueren a Berenguer de Montcada. Durant la primera meitat del segle XVI, es produí el canvi de designació per la solució moderna.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Vivot hauria de saber que no es pot combinar la preposició "de" amb la composta "fins a". El títol d'aquest article hauria de ser "De Caimari a Binibona" o "Des de Caimari fins a Binibona". I si no ho sap en Vivot, cosa lògica, perquè no sap prou català, com sabem els qui els seguim, els correctors del diari sí que ho haurien de saber i corregir-l'hi.