Jackson va morir ahir als 50 anys inesperadament a la seva casa llogada al luxós barri de Bel Air a Los Angeles, poques setmanes abans de la seva prevista reaparició sobre els escenaris en uns concerts estiuencs a Londres per als quals ja no quedaven entrades.
Malgrat que la seva estrella s'havia anat apagant durant els últims anys, especialment des que va ser acusat de pederàstia i fou portat a judici el 2005, el controvertit "rei del pop" va saber mantenir el seu llegat musical intacte i allunyat de les notícies que parlaven de la seva fallida i qüestionaven la seva moralitat.
La seva mort ha estat l'últim capítol d'una vida d'estrella incompresa a qui mai no va donar l'esquena la seva legió de fans i que ha dit adéu com manen els cànons de l'estereotip de glòria musical.
Els seus seguidors li han mostrat el seu suport incondicional fins en els moments més difícils, quan estava assetjat per les acusacions d'abús infantil, de les quals finalment va ser declarat innocent, i l'opinió pública criticava les seves excentricitats.
Amb la seva mort, el pop ha quedat orfe de rei i sense un hereu clar, igual com li va ocórrer al rock quan Elvis Presley va desaparèixer després de sofrir un infart el 1977 als 42 anys, les dues icones més rellevants de la història de la música moderna.
El "Beatle" John Lennon, símbol de l'activisme pacifista, va morir als 40 anys d'un tret el 1980 efectuat per un exaltat.
Els narcòtics van tenir molt a veure amb la mort de moltes de les estrelles de la música. Aquest fou el cas del vocalista del grup "The Doors", Jim Morrison, que va aparèixer mort de sobredosi en una banyera quan tenia 28 anys, la mateixa edat que el guitarrista Jimi Hendrix, qui va morir asfixiat pel seu propi vòmit el 1970.
El càncer va acabar el 1981 amb la vida del símbol de la música reggae, Bob Marley, i la sida va complicar la salut del cantant del grup Queen, Freddie Mercury, que va morir el 1991 víctima d'una pneumònia.
El depressiu Kurt Cobain, líder de Nirvana, es va treure la vida d'un tret després d'injectar-se una sobredosi d'heroïna l'abril de 1994.
Michael Jackson, famós des de la infantesa com a integrant dels Jackson Five i un mite en vida, prevaldrà en la història per la seva herència artística, en la qual figuren 13 premis Grammy, el primer d'ells aconseguit quan tenia 20 anys.
La glòria li arribaria amb el disc "Thriller" (1982), àlbum que va revolucionar el pop, no solament per les cançons, sinó també pels vídeos musicals.
La coreografia de zombis de la cançó que va donar nomeni al LP o el tantes vegades imitat pas de ball "moonwalk" que Jackson va fer seu en la presentació del tema "Billie Jean", continuen sent a dia d'avui un referent.
"Thriller", reeditat el 2008 any per commemorar els 25 anys del seu llançament, és el treball discogràfic més venut en la història, amb més de 100 milions de còpies a tot el món, vuit Grammy i gairebé 60 discs de platí, la qual cosa li va valer a Jackson la corona de monarca absolut de la música pop.
Jackson va deixar altres discs memorables com "Bad" (1987) o "Dangerous" (1991).
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.