L'albanès Kadaré s'endú l'Astúries de les lletres

La seva terra, Albània, ha estat víctima de nombroses batalles que ell, Ismaíl Kadaré, ha sabut narrar amb un llenguatge "quotidià, líric, bell i, sobretot, compromès". Adjectius com aquest són els que han servit al jurat del premi Príncep d'Asturies de les lletres 2009 per concedir aquest prestigiós guardó a l'escriptor albanès.
Ismaíl Kadaré (Gjirokastra-Albània, 1936) és considerat com un dels grans escriptors i intel·lectuals europeus del segle XX i les seves obres han estat traduïdes a més de quaranta idiomes.

Els títols d'aquest estudiós se situen en diferents episodis de la seva història, com el de la ruptura entre Albània i la URSS, a El llarg hivern (1977) i la ruptura entre Tirana i Pequín, a El concert (1988). També és destacable El palau dels sons (1988), publicada el 1981 a Albània, quan encara regia la dictadura comunista. Un dels trets més característics de la seva obra és que queda permanentment oberta: Kadaré reelabora els seus escrits de manera que els poemes els converteix en relats i s'allarguen fins a ser novel·les, mentre que aquestes, algunes vegades, es redueixen a contes.