L'any 1779 la Societat d'Amics del País, inspirada en les idees de la il·lustració, fundà a Palma l'Escuela Gratuita de Dibujo. Aquesta es convertí en Academia de Nobles Artes de Palma el 1849 per passar després a ser anomenada Escuela de Artes e Industrias el 1904. Sis anys més tard es convertí finalment en l'Escola d'Arts i Oficis, però no fou fins al 1963 quan es reglamentaren els estudis i el 1982 l'Escola començà les reformes i implantà els Plans Experimentals, dels quals en fou capdavantera. Aquesta és, a grans trets, la història de l'actual Escola Superior de Disseny de les Illes Balears, un centre que depèn del Govern balear, que té 400 alumnes i està sota la direcció d'Irene Mestre, professora de dibuix.
L'Escola de Disseny té 225 anys d'història, però no fou fins l'any 1999 quan nasqué l'Esdib tal com ara el coneixem. Quèes pot estudiar a l'Escola Superior de Disseny de les Illes Balears?
Actualment impartim 4 especialitats d'estudis superiors, que equivalen a una diplomatura universitària. Són la de Disseny d'interiors, gràfic, producte i moda. També tenim tres Cicles Formatius de grau superior d'Il·lustració, Fotografia i Joieria. A més, feim tallers de ceràmica, metall, forja i fusta, que són els antics tallers de l'Escola d'Arts i Oficis, perquè per treballar teòricament i dissenyar un material cal saber com es comporta a la pràctica.
A una escola també se la reconeix pels premis que aconsegueixen els alumnes. Això marca la qualitat de
l'ensenyament. En quins certàmens participau i quins guardons destacaríeu dels rebuts?
Treballam en concursos interns a partir de propostes d'institucions públiques, adreçats a alumnes de l'escola. Darrerament els estudiants han treballat en el disseny de les noves plaques per als carrers de Palma, que aviat es materialitzaran i en un embalatge per a productes agropecuaris com a encàrrec de la Conselleria d'Agricultura. També hem participat en molts concursos i certàmens oberts a tothom, com l'Art Jove, els Joves Dissenyadors de Balears, concurs de disseny de joies Eurobijoux&Accessories, concurs estatal de calçat ACIAC, concurs de disseny del moble de Manacor, premis Habitàcola, disseny de joies Sant Eloi i el premi Porcelanosa, on enguany hem aconseguit la primera posició. Hem rebut nombrosos guardons com el premi Marta Mata a la qualitat dels centres educatius i l'Art Fresc de disseny sobre ventalls.
Ara està molt en boca de tothom el pla Bolonya. Com us afecta aquesta reestructuració europea?
Actualment, les titulacions superiors de disseny equivalen a una diplomatura universitària. Els nostres alumnes titulats poden accedir al CAP, fer un màster i cursar postgraus. A partir del 2010 entrarem al pla Bolonya i això és molt positiu per als estudis que es realitzen fora de la universitat encara que estiguin reconeguts o homologats. Un vegada entrem al nou pla, tindrem el grau, el màster i el doctorat. Això suposarà molta feina perquè des de l'equip directiu s'haurà de definir els nous plans d'estudis de grau de les quatre especialitats. Ara, cada una està formada per tres cursos i amb Bolonya passaran a ser quatre, de 240 crèdits cadascun, com qualsevol carrera universitària. Una vegada feta l'adaptació ens començarem a plantejar postgraus.
Teniu pensat algun postgrau en concret?
Idò ens balla la idea de l'Ecodisseny o disseny per a tots. En els anys 80 es considerava el disseny com una cosa elitista i purament formal. Nosaltres hem demostrat que el disseny pot tenir utilitat i funcionalitat.
Quina relació té l'escola amb la resta del món? Fins ara no teníeu programes d'intercanvi com l'Erasmus.
L'abril de 2008 l'Escola Superior de Disseny va obtenir l'Erasmus University Charter. Tota la comunitat escolar: alumnes, professors i personal no docent pot participar dels programes d'intercanvi europeus en la convocatòria 2009. Aquest any que ve començarem amb un intercanvi, possiblement amb un centre de Txèquia. Això permetrà que els nostres alumnes puguin anar a estudiar allà per un període determinat i acollir aquí alumnes txecs de disseny.
Les sortides laborals són una de les grans preocupacions dels estudiants. Les pràctiques empresarials són de cada vegada més una manera d'atraure alumnes. Quina és la relació que estableix l'escola entre els alumnes i el món laboral?
Els alumnes dels cicles formatius fan pràctiques obligatòries en empreses del sector pel qual estudien. Les pràctiques defora l'escola no existeixen per als alumnes dels estudis superiors, però en aquests moments estam estudiant amb l'equip directiu la possibilitat que aquests darrers també en realitzin a empreses. A banda de les pràctiques, l'escola també manté un nexe entre la docència i el món real amb la col·laboració de professionals a les classes. Per exemple, els dissenyadors de moda Tolo Crespí i Sebastià Pons han impartit cursos a l'Esdib com a professors especialistes. Els dos es complementen amb els professors que entren a impartir-hi classe mitjançant oposicions i els interins, fins a un total d'uns setanta docents.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Bé, però almenys teniu una directora garrida.
Au a pasturar. Basta de gadelles que ens venguin el pla Colònia. Volem ser independents i lliures, cosa bàsica per a l'art.
A l'Escola d'Art (el nom amb que els seus alumnes la coneixem) cada any s'hi redueixen més els nombre d'especialitats que s'hi poden cursar. Aviat podran convertir alguns dels tallers en simples museus d'allò que havien estat altre temps. I Les equivalències dels títols (diplomatures, teoòricament) són simplement una comèdia (ho sé per experiència) i ara ens diuen que el pla de Bolonya serà bo per l'Escola... bona per l'Escola no sé si ho serà, però pels estudiants d'art ja vos dic jo que no ho és.