Esclat de Sant Joan

Basta només un toc de tambó i flabiol perquè tota una ciutat, la de Ciutadella, desbordi la tensió acumulada durant l'any. Són les festes de Sant Joan, les més sentides i espectaculars de què és possible gaudir a Menorca i que ahir inauguraren una intensa jornada amb el primer toc, la colcada i el primer cargol, un dels moments més àlgids de la festa. 107 cavalls, sis menys que l'any passat, i desenes de milers de santjoaners a peu, també uns pocs menys que en anys anteriors, feren possible el somni fet realitat de cada 23 de juny. Tot i la petita minva d'assistents, els mallorquins han estat fidels a la cita i tots els vaixells en destinació Menorca, ja sigui els que venien d'Alcúdia com els que ho feien des de Cala Rajada, anaven plens a vessar.

Amb el sempre present tassonet de gin, la festa ciutadella començà puntual a les dues del migdia, quan Sebastià Salord es dirigí, ja per vintena vegada, al caixer senyor per demanar-li permís per iniciar el replec. Començà, aleshores, (i després d'una difícil sortida del flabioler i la seva somareta) el recorregut per les diferents cases dels cavallers. La colcada seguí escrupolosament la tradició fins a arribar al Born, on una gernació de desenes de milers de persones esperava ansiosa l'entrada triomfal del caixer senyor, que anà acompanyada de les notes del primer Jaleo. Tres voltes foren les que feren els cavalls a la plaça sense cap incident destacable a part de les tradicionals trepitjades i empentes que, en un dia com aquest, no molesten ningú. De la bauxa del Born, els caixers es dirigiren cap a l'ermita de Sant Joan de Missa. Mentrestant, el poble començà la guerra d'avellanes i es preparava per una de les nits més intenses de l'any.